JOSEP MERCADÉ

Ens posem a treballar?

[Per Josep Mercadé, periodista]

A la política municipal s’hi pot arribar de moltes formes. Per militància, per amistat, per afinitat ideològica, per contactes, per ambició personal, per ganes de sentir-se més important que els altres, pel desig de donar part d’un mateix a la resta de la comunitat… Totes són formes vàlides sempre que hi posem per davant l’honestedat i la coherència.

Aquests dos conceptes no tenen a veure amb els encerts o els errors que comporta l’exercici del servei públic en un àmbit tan proper com és el municipal. Quan la política s’entén com a patrimoni d’uns quants la cosa ja no pinta bé. El que hem vist aquest dissabte en algunes constitucions d’ajuntaments no resulta d’allò més encoratjador. Com fa pocs dies deia el sabadellenc Jordi Cuixart a la intervenció final del judici del Procés, la protesta és l’essència de la nostra pròpia evolució com a poble. Però sempre exercida de forma pacífica.

Les bronques, i fins i tot agressions, que es van veure dissabte, no només a Sabadell sinó també a altres indrets com ara Barcelona, amaguen un rerefons que ens indica que estem fent el joc a l’autoritarisme, el qual està impregnant la nostra societat de la mà de posicions de signe feixista que tant estem criticant.

El canvi de color polític a l’alcaldia de Sabadell ha deixat fora els que han governat la ciutat els darrers quatre anys. El 2015 va passar el mateix però amb protagonistes diferents. La pancarta que demana la llibertat dels presos polítics i exiliats sembla haver estat el detonant d’aquesta bronca. Però això no amaga el ressentiment cap a una formació política tacada pel cas Mercuri i per l’aplicació de l’article 155.

El que podem constatar és que ens trobem en un bucle del qual no sabem com sortir-ne. Des de fa prop d’una dècada vivim en una confrontació entre els més poderosos (l’Estat) i una part important de la societat catalana en permanent desafecció. Ha acabat el judici del Procés i ara estem pendents d’una sentència que ens temem que serà molt dura. I tot plegat ens paralitza i no ens deixa avançar. Anem sense rumb enmig d’un mar molt ferotge.

I en tota aquesta situació, les 27 persones que formen el nou consistori tenen el compromís de millorar la vida de la resta de ciutadania a través de les accions que portin a terme. Més que mai, en aquesta distribució de forces polítiques, tothom és necessari. Potser és hora de canviar la bronca pel treball. I més quan la ciutat tant ho demana.

Comentaris
To Top