[Per Anna Garcia Garay, poeta]
Trobar-nos amb aquest rètol de cop i volta a la porta d’una de les nostres botigues de confiança està esdevenint, malauradament, un fet ja habitual a la nostra ciutat. I és que als comerços petits no els surten els números a final de mes. La gent està perdent el costum de sortir de casa per tal d’aconseguir allò que necessita: és molt més fàcil i còmode comprar per Internet, i que ens ho entreguin directament a domicili. Aquesta llei del mínim esforç, unida al fet que la xarxa és un aparador immens i molt llaminer, és aprofitat per empreses com Amazon o Glovo, entre altres, per augmentar els seus ingressos en detriment de les botigues de barri de tota la vida.
Les alarmes van començar a sonar fa uns anys quan a Barcelona ciutat van tancar establiments importants com la Llibreria Catalònia o més recentment el Musical Emporium de la Rambla –ara reconvertits en un McDonalds i en una oficina de canvi de divisa, respectivament–. Aquest fenomen es va estendre ràpidament a altres poblacions i Sabadell no n’és una excepció. Botigues com l’Homedes al carrer de la Rosa, l’Òptica Samaranch al carrer Sant Cugat, l’Eufonia al carrer Sant Pere, Sports Maxim’s al carrer Sant Joan, o properament el videoclub La Ruina a la Ronda Zamenhof. La competència és ferotge i sobretot el negoci d’Internet no té cap mena d’escrúpol. Amazon ens entrega els llibres i els instruments musicals a casa; Glovo, Just Eat o Deliveroo ens estalvien la tasca de cuinar amb un sol clic; Decathlon és imbatible en la seva relació qualitat-preu pel que fa a l’equipament esportiu de tota mena; Netflix, HBO, Filmin i Rakuten Tv ens ofereixen sèries i pel·lícules online sempre disponibles set dies a la setmana, vint-i-quatre hores al dia. Internet no descansa, i la nostra forma de consumir està canviant: el model actual s’esgota i ens hem de reinventar, però pel camí estem perdent el contacte humà, l’hola-bon-dia de tota la vida. Un altre exemple d’aquest fet és el nou procediment de préstec i retorn a les biblioteques, ara totalment automatitzat.
Cap a on anem? Tant l’increment de vendes a través de la xarxa com el preu abusiu dels lloguers estan acabant amb el comerç tradicional, i les conseqüències d’aquestes pràctiques es poden veure físicament a les ciutats amb l’augment de locals buits que llueixen eternament el cartell d’“Es lloga”. A Sabadell això es fa molt evident al tram de la Via Massagué entre la plaça de l’Àngel i el carrer Garcilaso, tot just abans d’arribar a l’antic i decrèpit edifici de Correus. El nombre de locals tancats que acumulen pols i brutícia és superior al d’establiments que romanen oberts, i tot plegat dona a aquesta zona una imatge fantasmagòrica, decadent i depriment. Crec que tots estarem d’acord en el fet que restar vida als carrers no contribueix a millorar una ciutat, sinó tot el contrari. L’Ajuntament, doncs, hauria d’apostar per un model de ciutat amb una oferta equilibrada de serveis i oci i facilitar les condicions per tal que es pogués dur a terme. Tot això implica revisar la política i els preus dels lloguers –tant de locals comercials com d’habitatges–, tal com estan començant a posar en pràctica ciutats com Berlín o Londres. Nosaltres, com a consumidors, també juguem un paper important en aquest escenari: pensem en la nostra forma de consumir i racionalitzem-la. Fem un bon ús de la compra a través d’Internet i mirem de contribuir a la bona salut del comerç que ens envolta. Tot això repercuteix en nosaltres mateixos.
