CASTELLAR

Un projecte d’habitatge, però també de vida

“Can Carner no és només la finca, és un projecte de vida”. Parla la Gemma, una de les 28 perones – entre les quals hi ha 7 menors- que  s’han aplegat en un projecte comú: la creació d’una cooperativa d’habitatge en les 9,5 hectàrees que ocupa  la masia de Can Carner de Castellar del Vallès.  Les famílies estan a punt d’oficialitzar la compra ,després d’haver fet una campanya per aconseguir finançament pel projecte. En total, es van emetre 2.000 títols participatius amb l’objectiu d’aconseguir 200.000 euros, xifra a la que van arribar la setmana pasada. “A l’agost semblava que la cosa anava fluixa, però al setembre la cosa va anar in crescendo”, explica el Situ, un altre dels membres d’aquest grup. Aquesta és una part del finançament del projecte, que està valorat en prop de 2,5 milions d’euros.

Una representació de les 12 unitats familiars / LLUÍS FRANCO

Cada unitat familiar pagarà un preu d’entrada de 43.000 euros, i seran socis d’aquesta cooperativa amb cessió d’us, és a dir, cap d’ells tindrà la propietat, ja que aquesta serà de la cooperativa. “Un cop entrem a viure cada unitat familiar pagarà uns 850 euros de mitjana”, explica el Daniel, arquitecte i parella de la Gemma. Dins d’aquest preu, els socis pagaran la hipoteca, els subministraments, les derrames, una quota social per donar-se suport mutú, i un fons que serveirà per reconstruir la masia d’aquí a 75 o 100 anys en cas que sigui necessari. “Les famílies que fem la inversió inicial farem un esforç important, però aquest model pot perdurar per futures generacions”, assegura la Gemma.

Com seran els habitatges?

La finca té dues edificacions, la masia i la casa dels masovers. Ara mateix, el grup només contempla la utilització i la rehabilitació de la primera. “Volem provar i veure com funciona”, diu el Daniel. La masia és una finca rústica del segle XII. El fet que estigui catalogada no permet fer grans variacions. Per exemple, no es permet la divisió horitzontal i, per tant, els immobles hauran de tenir espais comuns. La idea és fer dotze habitatges, un per cada unitat familiar que participa del projecte- que s’adaptaran mínimament a les necessitats de cadascuna. Alguns compartiran la cuina i d’altres en tindran una general. Per fer la rehabilitació se seguiran criteris de bioconstrucció i d’eficiència energètica.

Intergeneracional

Un dels punts forts d’aquest projecte és la diferencia d’edat dels membres que formen part de la cooperativa. I les diferents experiències que hi aporten. Els més seniors  són el Juan i la Fé, una parella de 77 anys i 66 respectivament. “Fa anys que volem viure d’una altra forma”, explica el Juan. Ells van estar a punt d’entrar en un altre projecte a Castellar, però que no va avançar degut a la compra de la propietat. “Busquem viure en un món més solidari, sempre hem lluitat per canviar el món i no es possible, doncs canviem el nostre habitatge, i volem que se segueixi el nostre exemple”, explica el Juan, que serà un dels encarregats de la suficiència alimentaria de la cooperativa i dels projectes d’horta que es volen impulssar.

De l’altre cantó, estan el Situ i l’Anna. Ella és professora i ell informàtic. Tots dos tenen 31 anys i  són d’Arenys de Mar. “L’interés pel cohabitatge ja ve de lluny, sempre hem sigut de compartir”, explica l’Anna. Tots dos van participar de grups de cohabitatge fins que els va arribar a les mans Can Carner i s’hi van sumar. “A mesura que anàvem creixent i pensàvem que volem ser  i com volem viure, la cosa tenia una clara desembocadura”, assegura l’Anna.

Vista aèria de la finca de Can Carner / LLUÍS FRANCO

Comentaris
To Top