En Mihnea és un joveoriginari de Romania que va aterrar a Campoamor amb poc més de 8 anys. Amb prou feines coneixia l’idioma, però va caure en la sort de parlar un llenguatge universal, el dels infants. “El mateix dia que s’instal·lava al barri, vam ensenyar-li a jugar a pica paret, sense entendre’ns, ens vam comprendre”, recorda Ramón Giménez, veí de Campoamor i president de l’Associació del Poble del Sud de Sabadell.
Aquest és un dels paratges que el jove recorda del seu barri i que descriu la seva personalitat: “Un lloc d’acollida, multicultural i obert”, diu. És el privilegi de viure a un barri de la ciutat. I un dels –tants– estigmes que pretenen estripar els promotors de la publicació que avui es comença a repartir pel sud: La veu dels barris.
Contra els clixés
“Cal atacar les convencions, viure als barris és una riquesa”, assegura convençut el jove. Enumera, per exemple, la multitud de cultures que hi ha i es recrea en les històries que s’hi amaguen darrere: gastronomia, idiomes, religions i costums. “La immigració ens fa conèixer les diverses realitats del món”, reflexiona Giménez, “i viatjar sense sortir de Sabadell”. Per a ell, és un aprenentatge que cal aprofitar i permet fomentar la convivència. “Per què mai es destaca la solidaritat que hi ha a aquests veïnats?” es pregunta el jove mentre assenyala els –cada cop menys– petits comerços. Ells han apostat per finançar, per exemple, les festes majors del barri.
Els impulsors destaquen que el butlletí, que es repartirà pels petits comerços de forma bimensual, tampoc descuida la reivindicació veïnal del districte sisè. “És evident que cal dignificar el sud de la ciutat i organitzar-se”, exposa el president de l’entitat.
La publicació és fruit del treball de veïns dels quatre barris del sud / LLUÍS FRANCO
Poesia, narrativa o prosa… literatura en qualsevol de les seves formes. “¡Ay!, pueblecito querido, tú que me viste nacer, no permitas que más hijos se te alejen otra vez”. Aquest és un fragment de l’obra d’Antonia Cabrera, veïna de Campoamor i filla de Guadahortuna (Granada), un poema que el butlletí publica en el seu primer número.
La iniciativa dels joves també inclou un espai per a la cultura, on tenen lloc les creacions artístiques dels veïns: dites populars, textos poètics o fins i tot caricatures i pintura. “És que als barris hi ha una sensibilitat increïble!”, assegura Giménez. Però no tots els artistes han tingut l’oportunitat d’expressar-se.“L’art es regeix per allò acadèmic”, critica. Llegint entre línies els textos veïnals, es pot despullar la personalitat del sud: un lloc de convivència, generós i humil.
