El Procés català ha estat un ric generador de metàfores. Des de les marineres, tan estimades per l’expresident Artur Mas, com les d’animals. Aquestes són les que han aparegut a la presentació del llibre ‘Assaig general d’una revolta’, de Francesc-Marc Álvaro, a La Llar del Llibre.
Al costat de l’autor, el periodista sabadellenc Plàcid Garcia Planas assegura que el moviment independentista “és vist a l’estranger com un hàmster que fa voltes dins una roda”. Francesc-Marc Álvaro replica que més aviat “voldríem sortir d’una gàbia”, apuntant a imatges de vol i –potser– en referència a la cançó Serem ocells d’Oques Grasses (molt celebrada aquests dies postsentència). Tot i així, ha afegit Álvaro: “Potser sí que és cert que al món ens veuen com a hàmsters”. I si va de metàfores, parlem dels trens. “Un xoc? Sense dubte no ha estat una metàfora gaire afortunada, com a molt seria un tren contra un patinet sense motor, d’aquells de la meva infantesa”.
Del públic, que ha omplert per desenes la llibreria, s’alça una veu i demana: “Que no érem conscients, que érem un trenet?” I el periodista, rialler, respon: “Potser som com els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya; que fan molt bé trajectes curts, però no són de llarga distància”. I és que Assaig general d’una revolta és un llibre més aviat autocrític, que tracta de diagnosticar les errades comeses pel sobiranisme els darrers anys. I confondre la determinació amb la velocitat ha estat una d’elles, com acostuma a dir el també periodista i amic del mateix Álvaro Albert Sáez. “Com que el moviment estava tan convençut, deia: Tenim pressa. Però això és una mala gestió dels tempos, perquè malgrat l’entusiasme, no hi havia la força”, ha contextualitzat l’autor.
Qui també s’ha mostrat molt (auto)crític ha estat Gracia-Planas, qui ha assegurat que els esdeveniments han anat tan ràpid, que el moviment sobiranista “no sap quina hora és”. De totes maneres, també ha lamentat que encara no existeixi l’equivalent espanyol a Assaig general d’una revolta.
I és que el llibre és un diagnòstic. “Però escolta, un diagnòstic pot ser bo o dolent”, ha alertat Álvaro. “El meu llibre no diu que Catalunya estigui terminal, però sí que està malalta i que això té uns orígens”. I si una vegada llegit Assaig general d’una revolta al lector no li agrada el diagnòstic, sempre pot demanar una segona opinió. O sigui, comprar un altre llibre.
