Ramon Alberich ha superat els seus primers cent dies al capdavant de la Cambra de Comerç de Sabadell. Ha estat un inici de mandat molt intens, marcat per les reunions i entrevistes amb entitats de la demarcació per definir quines mancances hi ha.
Quines són les necessitats són més urgents? Hi ha tres temes que preocupen en general tota la demarcació. Un és el tema de la mobilitat transversal. La nostra zona està marcada per la conca de la Riera de Caldes i la conca del Ripoll. Les comunicacions estan orientades en aquest sentit. Quan volem anar a Polinyà o Sentmenat, no està ben resolt, hi ha dificultats. Un altre tema és la preocupació per la desocupació. Malgrat que els últims anys hem tingut una certa recuperació, seguim tenint una bossa d’atur important i cada vegada és de més difícil ocupabilitat.
I el tercer? A tots els municipis ens preocupa el comerç local i de proximitat. Està patint molt, amb tancaments de molts establiments. Estem oferint els serveis de la Cambra en àmbits d’assessorament, de diagnòstic per als comerciants, per fer una anàlisi i plantejar-se un reenfocament de l’activitat.
Pel que fa a la mobilitat, com valora l’aposta per la B-40? Des de la Cambra sempre hem dit que és necessari posar en marxa solucions per a la mobilitat. Fem-ho com s’hagi de fer, però fem-ho. El fet que en aquests moments hi hagi sobre la taula la proposta que s’ha fet d’activar la Ronda Nord és una gran notícia perquè engegarem una part de la solució a aquest problema. És cert que només és una part, perquè alleuja la pressió de trànsit que rep Sabadell a la Gran Via. Això és un projecte a mitjà termini, però haurem de pensar com acabar de tancar les rondes de Sabadell i millorar la xarxa de carreteres que van en sentit transversal.
La connexió amb el Vallès Oriental és una assignatura pendent? Sí que ho és. Hem d’aspirar a fer-ho per fases. La primera és empalmar l’actual B-40 que arriba a l’entrada de Terrassa amb la carretera de Prats, que resoldria tot el trànsit que vol sortir cap al sud. I després hem de pensar com podem resoldre la sortida cap a la C-59 cap a Palau. I una altra última seria l’arribada de Granollers.
Però el context polític no ajuda a fer realitat aquests projectes? La situació porta que aquests temes quedin aturats o, més aviat, alentits. Els ritmes de decisió estan condicionats, però això no durarà tota la vida. Hem de ser optimistes. A veure si en aquestes eleccions generals hi ha possibilitats de fer govern, perquè necessitem que hi hagi govern. Com a mínim que s’obri un període de quatre anys d’una estabilitat mínima.
Parlava abans del comerç, què està passant amb aquest sector? Hi ha una bossa de comerç amb un model molt tradicional que necessita regenerar-se i renovar-se i adaptar-se a les noves formes de comprar de les persones. Tots els processos de regeneració comporten que algunes de les activitats desapareguin. Però n’hauran d’aparèixer unes altres que donin solucions adients a la forma de fer. Hem de posar el màxim de facilitats. Aquí ve l’aspecte d’urbanisme, la facilitat d’obrir establiments i de transformar-los. Les administracions públiques com els ajuntaments tenen un rol important a l’hora d’aconseguir llicències i de fer fàcils les coses. La vida de les ciutats està lligada al comerç.
Han percebut si han millorat els temps d’atorgament de les llicències? Han canviat coses. Poden haver resolt el tap que hi havia. Però hem d’esperar i veure que siguin canvis consolidats. Com a mínim ens hem de posar a la mitjana d’altres municipis pel que fa a terminis. Quant a dificultats, esperem que l’Ajuntament sigui més favorable a facilitar les implantacions.
“Hem de mirar de guanyar en atractiu per poder captar l’atenció d’alguna empresa o d’algun centre, estem bastant alineats les entitats de la ciutat i s’està treballant amb aquest objectiu, A Sabadell tenim més oferta, l’eix de la Gran Via, l’Artèxtil i la caserna”
Això és clau per atreure empreses. És importantíssim. Qualsevol empresa, quan decideix implantar-se en una zona, el primer que fa és veure com és l’entorn en l’àmbit de mobilitat, fiscal i ocupació. Per això, el fet que tinguem una administració municipal que sigui dinàmica i eficient és un avantatge. Deixa’m dir una cosa, malauradament Sabadell havia agafat la fama entre alguns promotors i alguns sectors que era una ciutat difícil on obrir un negoci i estar-s’hi. Això no ens beneficiava.
Ara cal capgirar aquesta imatge. Crec que el nou equip n’és conscient. Hi ha moltes expectatives. A Sabadell vam fer una aposta per Sant Pau de Riu-sec, però no ha arrencat. Hem de mirar de guanyar en atractiu per poder captar l’atenció d’alguna empresa o d’algun centre. Amb això estem bastant alineats les entitats de la ciutat i s’està treballant amb aquest objectiu. A Sabadell tenim més oferta. Tenim l’eix de la Gran Via, l’Artèxtil i la caserna. I altres equipaments que estan per omplir. Com a ciutat hauríem de fer una aposta per portar activitat en aquests centres. Molts són de titularitat municipal. És un tema de tots.
Quin tipus d’activitat s’hi hauria de posar? No hauria de ser tradicional. Cal que sigui associada a les noves economies. Tenim la gran dificultat que tenim Barcelona molt a prop. Hem de guanyar en visibilitat i brillantor. Estem a 25-30 minuts del centre de Barcelona. Hem de saber vendre això. Treballar a Sabadell és com fer-ho en un barri de Barcelona. Hem de canviar aquesta manera de pensar i de vendre’ns.
Hauríem de trobar un fet diferencial? És clar. Al final es tracta de crear masses crítiques. Si aquí ve una empresa de creació de software, els treballadors necessiten un entorn adequat i que hi hagi l’efecte crida.
Com solucionem la situació dels polígons? Arremangant-nos. Hem d’aconseguir que l’administració entengui que si volem prosperitat, hem de pujar el nivell dels nostres recursos productius. Si volem fer atractives les ciutats, els polígons en són part. Hem de dignificar-los. Això implica veure els polígons com una peça més del territori. Hi ha molta feina a fer perquè hi ha polígons que estan caient a un nivell molt baix.
Com està la indústria 4.0 a la demarcació? Queda molt per fer. Però soc optimista. Tenim més fet del que ens pensem. Tenim un teixit de petita empresa que va avançant en la mesura de les seves possibilitats. S’incorporen al ritme de la digitalització al seu ritme. L’important és intentar que aquest ritme sigui més ràpid. Quan t’acostes veus que no estem tan malament com ens pensem. Sempre podria ser molt millor.
Quina relació té amb la Cambra de Barcelona i el seu president? Joan Canadell és un empresari i quan parlem de temes econòmics i empresarials no hi ha discrepàncies. Ans al contrari, té una gran empenta i ganes de generar canvis.
Quan se solucionarà el finançament de les Cambres? Ja ho hem demanat. El tema està sobre la taula. Hem posat en marxa la redacció d’una nova llei de Cambres.
Ramon Alberich, nou president de la Cambra de Comerç de Sabadell
