Ciutat

“Catalunya no necessita la Llei Aragonès”: Lidón Gasull, directora de la FaPaC

Lidón Gasull en un moment del debat de dilluns vespre / VICTÒRIA ROVIRA

La Llei Aragonès ha aixecat molta polseguera entre les associacions i entitats socials. El debat sobre la conveniència o no d’aprovar aquesta llei -pendent, ara del pròxim ple parlamentari-, està al carrer. Aquest dilluns al vespre, l’Espai Àgora ha acollit un debat sobre aquesta llei. El debat, organitzat pel Moviment Veïnal del Sud, va ser presidit per Lidón Gasull. El debat que va propiciar l’advocada i directora de la Federació de Pares i Mares de Catalunya (FaPaC), va ser un petit reflex del sentiment d’oposició a la llei que es respira entre diferents organitzacions no governamentals i entitats socials i culturals.

Lidón Gasull va començar el debat amb una llarga explicació del que – segons ella- implicarà la llei pel teixit social català i el sector assistencial. Posant l’accent que es tracta d’una normativa que té moltes branques i afecta sobre manera diversos sectors com el sanitari, l’educatiu i l’assistencial. Un per un, la directora de la FaPaC, va anar desfent l’argument de Pere Aragonès per aprovar aquesta llei.

Gasull va dir que “Catalunya no necessita la Llei Aragonès. Ben al contrari el que li cal és una llei que reverteixi l’externalització dels serveis públics. Una llei que blindi aquests serveis”.

Segons Lidón Gasull, la llei que vol aprovar ERC i Junts per Catalunya, no només deixa la porta oberta a les privatitzacions, també disminueix la qualitat en serveis tan fonamentals com els menjadors escolars o en el sector salut a serveis com l’hemodiàlisi, o l’atenció domiciliària a la gent gran, entre molts altres dirigits als col·lectius més vulnerables.

Un estudi pioner, una demostració

En aquest sentit, va destacar l’estudi pioner presentant recentment per la FaPaC, sobre la contribució econòmica de les famílies al sistema educatiu públic. L’estudi que la federació ha dut a terme durant prop de dos anys per determinar fins a quin punt les famílies de les escoles públiques catalanes s’han convertit en finançadores del sistema educatiu públic a Catalunya. Conclou que les famílies catalanes s’han hagut de fer càrrec de bona part de les despeses del menjador escolar, des de la crisi econòmica del 2008. També -diu- que està provat que aquelles escoles que han contractat empreses privades per cobrir aquest servei, el preu del menú, ha excedit en molt el preu establert per la Generalitat, incomplint així la normativa. D’altra banda, la qualitat i el control s’escapen de la vigilància de l’administració, quan es tracta d’empreses amb ànim de lucre i privades, sempre segons aquest estudi.

El debat es va acabar desenvolupant entre l’exponent i el públic assistent perquè segons va explicar Lidón Gasull “hem de lamentar que ERC no ha atès cap de les nostres invitacions. I finalment el representant de la Intersindical-CSC,convidat i anunciat al programa, ha desestimat ser-hi present”.

Alguns assistents al públic, que van identificar-se com a membres del moviment popular ‘Marea Blanca’, van mostrar-se d’acord amb què la Llei Aragonès perjudica greument el sector assistencial i van considerar important actes com aquest per donar a conèixer a la gent “l’altra cara de la Llei Aragonès”.

D’altra banda, Lidón Gasull va precisar que aquesta llei podria ser aprovada en el pròxim ple del Parlament de Catalunya els pròxims dies 11 o 12 de desembre “perquè compta amb els vots a favor necessaris per ser-ho”. Per això va concloure que és important que tothom conegui exactament les seves conseqüències, però també va reconèixer que “es tracta d’una llei que malauradament, no està en l’imaginari de la gent. És molt desconeguda”.

Una llei silenciosa

Aragonès va recuperar el projecte que va deixar pendent l’exconseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva, i que va quedar aturat per l’aplicació del 155. La llei preveu canviar lacontractació de servei a les persones. La contractació d’empreses és i ha estat una fórmula emprada des de sempre pel govern català. Aquesta llei però, és vista per entitats i col·lectius socials, com una porta oberta a la privatització de serveis públics.

Pel que fa a l’àmbit polític, l’únic partit català que s’hi oposa obertament és la CUP, que considera que aquest tipus de serveis, han de ser cent per cent públics.

Què i qui afecta la Llei Aragonès

Entre els serveis que presten les administracions públiques destaquen els anomenats serveis d’atenció a les persones, per tractar-se d’un ampli ventall de serveis i prestacions que tenen com a finalitat el benestar i la millora de la qualitat de vida de la ciutadania, amb una especial atenció cap als col·lectius més fràgils i vulnerables. A grans trets, en aquest àmbit s’hi inclouen un conjunt de serveis vinculats a l’educació, els serveis socials i de salut, com ara les escoles bressol, els casals infantils i de joves, les ludoteques, els menjadors escolars, les colònies, l’atenció domiciliària a la gent gran, els casals de gent gran, els hospitals de dia per a persones amb discapacitat, el suport a la llar o els assistents personals, els recursos residencials, els centres de dia, els programes de mediació en l’àmbit penal o bé els anomenats servei comunitaris o de cohesió social.

En l’actualitat, molts d’aquests serveis formen part de la Xarxa de serveis socials d’atenció pública o bé del Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT); d’altres han esdevingut un complement imprescindible d’aquestes prestacions. La determinació del règim jurídic aplicable (contractual o no contractual) a la prestació d’aquests serveis correspon a la normativa sectorial aplicable o, si no n’hi ha, al titular del departament competent, en el cas que el servei el presti la Generalitat de Catalunya, o bé als òrgans de govern dels ens locals, si el servei el presta una entitat local.

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top