[Per Josep Mercadé, periodista]
Amb el que va costar la seva implantació, dir adeu ara a la T-10 com un abonament flexible que sempre el tens a mà per quan vas a Barcelona no serà gens fàcil. Ja s’està veient que les noves modalitats de la T-Casual i la T-Usual (ostres quins noms que els hi han posat!) no agraden gaire d’entrada. El cert, però, és que l’objectiu de fomentar l’ús del transport públic és clar. No hi ha cap més opció que afavorir-lo per intentar reduir els nivells de contaminació de la zona metropolitana.
La queixa de fons està molt vinculada a la mateixa organització tarifària de la zona metropolitana. La decisió depèn de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM). Sabadell i altres municipis d’aquesta gran conurbació que forma gairebé un continu fins passat Terrassa no tenen res a pelar. El mateix primer tinent d’alcaldessa, Pol Gibert, lamentava al diari del dissabte passat que els acords s’hagin fet sense comptar amb les ciutats de la segona corona.
Novament es fa visible la frontera que l’àrea metropolitana de Barcelona té amb Sabadell. Durant molts anys, no formar part de l’organització antecessora, l’anomenada Corporació Metropolitana de Barcelona, havia estat un cavall de batalla defensat a ultrança per l’alcalde Antoni Farrés. Amb aquella actitud volia marcar la diferència de Sabadell respecte a l’àmbit metropolità i reafirmar la identitat de la ciutat. Aquella antiga organització estava formada, en bona part, per governs municipals socialistes. De fet, era un contrapès a la Catalunya de Convergència i Unió majoritària als territoris interiors.
Actualment, però, formar part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona és una opció defensada per molta gent a Sabadell. Quin sentit té establir aquesta frontera a Barberà del Vallès?
Però tornem a les corones tarifàries del transport públic. En uns moments en què hi ha més mobilitat obligada que mai, com passa a la majoria de les grans ciutats europees per l’expulsió provocada pel preu de l’habitatge, té molt sentit disposar de tantes corones tarifàries? A Sabadell estem a la segona corona i Terrassa, a la tercera. La distància que ens separa és ben poca. En canvi, els viatgers que diàriament van amunt i avall són molts i es veuen penalitzats pel fet de viure més lluny del que voldrien del lloc de treball i de residència.
Altres capitals europees, estic pensant en Berlín, ho han resolt amb tres corones. La primera és tot l’interior de limitat per un tren de rodalies que fa la circumval·lació. La segona cobreix distàncies amb tren i metro de més de 45 minuts. I la tercera correspon a la regió que envolta la capital. Aquí, si realment volem potenciar el transport públic, hem d’apostar-hi clarament no només amb tarifes, sinó també amb serveis.
