IÑAKI PARDO TORREGROSA

Com llegim el Procés?

[Per Iñaki Pardo Torregrosa, periodista]

Arran d’una foto de les novetats literàries del gènere processista a l’aparador d’una llibreria, l’autor d’un dels llibres i un editor d’assaig, que no n’ha publicat cap sobre aquesta matèria, es van emplaçar a celebrar un debat públic en els mesos vinents sobre l’excés de llibres de la qüestió catalana i la difusió que tenen. L’editor es queixava del poc espai que tenen els seus llibres –aliens a la política si l’entenem com el Procés, els partits i els fets dels últims anys, no en el sentit ampli de la paraula– als prestatges més destacats. Paradoxalment, un llibre de la seva editorial va ser molt venut després que un dels presos independentistes el portés al judici. Potser els llibres que a priori no ens semblen polítics ho són molt més del que pensem. Com va deixar escrit Thomas Mann, “tot és política”.

Però més enllà de la posició que puguin tenir els llibres a les botigues, cal que ens preguntem si hi ha altres qüestions a banda del Procés que estan quedant al marge per culpa d’aquest monstre que ho devora tot. Aquesta tardor hi ha hagut un autèntic boom literari amb el final del judici i la sentència. Els autors de Tota la veritat (Ara llibres) explicaven a Sabadell fa uns dies que s’han fet uns 700 llibres del Procés, que molts d’ells són relat de part i que, tot i això, encara hi ha coses noves per explicar.

Aquesta tardor, Francesc-Marc Álvaro deia que “està clar que hi ha un llibre oportunity, de gent que ha vist un filó”, en referència als llibres polítics que no són gaire substancials. “N’hi ha d’altres que són profunds i sí que quedaran en el temps, i uns tercers que són militants d’una part o l’altra”, afegia. No hi puc estar més d’acord. Són pocs els llibres que farem servir com a referència i molts els que quedaran en l’oblit si seguim al ritme de publicació actual. Que Déu ens deslliuri que cada actor de la política catalana dels últims deu anys escrigui un llibre.

A la llibreria Paes, referent al nord de la ciutat, expliquen que un 30% de les vendes en català dels últims mesos són de llibres processistes. A més, els llibreters creuen que la gent els llegeix per reforçar el seu ideari i no per conèixer l’altre. A La Llar del llibre se n’han venut molts, però no han estimat el percentatge. Allà han trobat lectors de tota mena: aquells qui volen conèixer l’argumentari de qui pensa diferent i d’altres que volen refermar les seves conviccions.

Fa uns anys es va posar de moda fer notícies en què s’explicava allò que ens havíem perdut per focalitzar la nostra atenció en un succés concret com un atemptat o una catàstrofe. Potser caldrà fer llistes de llibres i qüestions que no van tenir l’atenció merescuda a Catalunya durant aquests anys. Mai se sap.

Al llibre Paren las rotativas (Foca, Akal 2019), Pascual Serrano parla del que es coneix com el “filtre bombolla” o el fenomen de la “cambra de ressonància”. A internet només veiem allò que ens interessa, ja no per voluntat pròpia, sinó perquè les xarxes ens ho ofereixen. Els nostres grups d’amics tendeixen a ser homogenis quant a la ideologia i són una altra font d’informació i, a vegades, de construcció de la identitat i del pensament. Serrano fa la metàfora d’una gàbia a la qual ens tanquen els distribuïdors de la informació per excel·lència, Google i Facebook: “Han convertit la nostra internet, ara el mòbil, en una gàbia social, ideològica, de la qual no podem escapar”. “Ells decideixen les notícies que ens arriben, els suggeriments dels nostres amics que ells consideren i les notificacions que els interessen… Ens han ficat a la nostra bombolla”, afegeix.

Això també ens pot passar amb els llibres. Cal anar més enllà del que volem sentir –aquí no s’escapa ningú, ni qui escriu aquestes línies–. Només així és possible un debat adult i profund que aporti solucions de futur, sigui quin sigui el seu sentit. I fins i tot llegint qui pensa diferent podem fer trampes al solitari. Thomas Piketty dedica a Catalunya sis de les més de 1.200 pàgines del llibre Capital e ideología (Deusto). Sosté que l’independentisme vol que el país esdevingui un paradís fiscal, sobretot perquè entre les seves bases hi ha gent amb més poder adquisitiu i més nivell d’estudis. Ja hem vist uns quants mitjans repicar aquest fragment descontextualitzat per criticar els independentistes –una operació que també es fa sovint a l’inrevés–. Poc diuen de la crítica ferotge i l’esmena total que fa al sistema econòmic capitalista i de les solucions que proposa, algunes molt interessants.

Si heu de regalar algun llibre per Nadal, us animo a pensar si voleu estimular o si voleu reforçar el pensament. No és el mateix.

Comentaris
To Top