En una entrevista concedida a Diari de Sabadell, el president del Centre d’Esports Sabadell, Esteve Calzada, analitza en profunditat tots els àmbits del club. Fa balanç d’un 2019 que ha viscut les dues cares de la moneda i també parla del futur. L’entrevista completa la podreu llegir en l’edició de paper del pròxim dimarts 31 de desembre, però us avancem alguns extractes interessants.
Com analitza el canvi que ha fet l’equip i el club en els últims 7 mesos? Es podria dir que hem passat d’estar molt a prop de l’infern a guanyar-nos el dret a somiar. De fet, nosaltres mateixos ens preguntem perquè va anar tan malament fa 7 mesos i perquè va tan bé ara. Hi ha aspectes que es poden explicar, com tenir estabilitat econòmica, més temps i recursos per planificar la temporada esportiva que els anys anteriors, però en molts partits d’aquesta temporada hi juguen 7 i 8 jugadors que ja estaven en l’anterior i ara són titulars. Suposo que l’entrenador té molt a dir amb la seva feina de mentalització i ha sabut treure un gran rendiment a tots els jugadors, els de l’any passat i els nous que han cobert unes posicions claus.
Va haver-hi perill de desaparició del Centre d’Esports en algun moment? Tant com per desaparèixer no ho sé perquè en institucions històriques com el Sabadell sempre apareix algú a l’últim moment, començant per nosaltres mateixos fa 3 anys. Però sí que és veritat que nosaltres i jo personalment en l’àmbit econòmic, vam arribar al límit i ja no podíem continuar més temps posant diners per pagar als jugadors i seguir competint. Si no hagués vingut un nou inversor, no sé què hauria passat, però el club podia estar abocat a la desaparició.
Què pensa quan mira enrere i recorda els partits dramàtics per la supervivència contra Castelló o Ejea? Ara, en canvi, es viu tot amb il·lusió? Jo sempre pateixo i en el futbol és inevitable. Però és molt diferent. La temporada passada va arribar un moment en què em sentia deprimit. Aquells viatges venint de perdre eren terribles. I era una angoixa constant. Van ser moments molt complicats. Ara, en canvi, és tot el contrari: ja esperes que arribi el cap de setmana per jugar i anar a l’Estadi. Per exemple, contra el Lleida ni nosaltres hauríem signat un partit tant de cara.
S’ha penedit alguna vegada d’haver aterrat al Centre d’Esports? En algun moment m’he qüestionat si havia fet el més correcte o adequat tal com ens vam trobar la institució i totes les dificultats que van sorgir. Si hagués sabut que jo hauria de mantenir el club econòmicament tot sol durant 2 anys, no hauria vingut. És així de clar. Tenia un pla molt treballat, una sèrie d’inversors identificats i disposar-se a unir-se al projecte, però els entrebancs que van aparèixer ho van trencar tot. El més greu que les accions que poguéssim oferir a altres inversors literalment no existien. El club no tenia regularitzada la seva situació al Registre Mercantil. Això és molt greu i ens va crear un maldecap molt gros. Dit això, ho vam aconseguir i ara es pot dir que hem començat realment el nostre projecte, amb uns inversors i ganes d’arribar a l’objectiu que ens vam marcar, o sigui el futbol professional.
S’ha superat el rècord de socis (3.000) a Segona B. Però segueix sent una xifra decebedora per una ciutat amb més de 200.000 habitants? No diria una decepció ara mateix. Ho serà si anem tan bé com ara i no som capaços d’omplir més la Creu Alta. Considero que el club ha donat prou per engrescar la ciutat. Estem en aquell punt de fer un pas.
Ha somiat el president amb la foto de la sala de premsa del Sabadell-Eibar? Clar que he somiat amb això! També he vist imatges del darrer ascens, la plaça de l’Ajuntament plena a vessar… Quan vam arribar aquest era l’objectiu i des d’aquest estiu estem posant tot perquè es pugui repetir. Ens hem guanyat el dret a somiar, però tocant de peus a terra. Hi ha moltíssima igualtat. És inevitable il·lusionar-se veient el cinquè a 6 punts, però jo encara miro que estem a 17 punts del play-out.
En aquests 7 mesos de metamorfosi, hi ha un nom propi: Antonio Hidalgo. Ha fet un petit miracle? No sé si es pot parlar de miracle, però sí que té molta part de culpa en el que s’ha aconseguit. Una combinació de la seva feina com a entrenador i les incorporacions que s’han fet en algunes posicions puntuals en donen un gran resultat. També ha sabut canviar el rendiment de molts jugadors que també estaven la temporada anterior. En algun onze han jugat 7 i fins i tot 8 jugadors.
Canviem de terç. A la Junta General es va confirmar un dèficit de més de 800.000 euros del passat exercici i un passiu de 4 milions d’euros. En una empresa seria motiu clar de dissolució. Aquí es parla fins i tot d’un futur optimista. Com es pot explicar? Breument, s’explica perquè un grup d’inversors cobrim les pèrdues. I per què ho fem? Amb l’esperança que en un futur no gaire llunyà, puguem fer el salt al futbol professional. He acceptat l’aposta i sabem que mentre estiguem a Segona B toca perdre diners cada any. L’única manera de recuperar en forma de valor de l’actiu invertit és un ascens a Segona A.
