Pujant les escales que porten a casa seva, un pessebre de fusta de les monges benedictines de Montserrat dona la benvinguda als convidats. És el primer amb què es topa qui va a veure Marcel·lí Pol (Sabadell, 1944), comptable jubilat i mestre pessebrista des de fa 52 anys, tot i que no és l’únic pessebre que té, ja que especialment per a aquests dies n’ha muntat mitja dotzena a casa seva i n’ha fet alguns a altres llocs. Pol és membre de l’Agrupació de Pessebristes de Sabadell, entitat que li va donar el títol el 1967, i enguany el seu pessebre és el destacat de l’exposició, que es pot veure fins al 12 de gener a l’Acadèmia Catòlica. “Dues llars té Catalunya: Núria i Montserrat”, apunta un cartell, com a subtítol del pessebre de Marcel·lí Pol, Naixement. Tota una declaració d’intencions. El signa conjuntament amb Josep Ubia.
El pessebrista Marcel·lí Pol, a casa seva / VICTÒRIA ROVIRA
Pol fa pessebres des que era jove de forma natural. La seva trajectòria en aquest camp s’enlaira quan l’envien a fer la mili a Cartagena i allà en fa un. “A la capitania general on estava no podia venir de permís fins al gener i em sentia molt lluny passant el primer Nadal allà”, recorda. Era l’any 1966, va demanar de fer un pessebre, li van acceptar i en va fer un de guix amb figures que li havien comprat allà i amb altres que li havien enviat des de casa. L’any següent el van traslladar a Barcelona i a Sabadell va fer les proves per obtenir el títol de mestre pessebrista. Quan va rebre la distinció, Pol va proposar que qui la rebia havia de passar una revàlida fent el pessebre de la ciutat, cosa que es va acabar implementant i ell el va fer el 1969 a l’antic Calçats Domènech.
El pessebre “Dues llars té Catalunya: Núria i Montserrat” / ÓSCAR ESPINOSA
Marcel·lí Pol és dels que creu en el pessebre tradicional. El Nadal, explica, “és la festa grossa de tot l’any i uneix la família”. I no comparteix la indústria que s’ha generat al voltant de la figura del caganer, històricament assignat a un racó del pessebre, amagat com originalment s’apartaven els pastors per fer les seves necessitats. A part dels pessebres que ha fet a casa, sempre n’ha fet en aparadors, el de les serventes de Maria del carrer de Montserrat, el del Centre Parroquial Sant Vicenç, al Taulé Viñas, a l’antiga casa de la Caritat, a la residència del carrer de Sant Joan o en una agrupació de veïns. També ha fet els de Núria i Montserrat i fins i tot n’ha exposat a Holanda.
