GABRIEL RUFIÁN

La ciutat de la llibertat s’ha de moure

[Per Gabriel Rufián, diputat i portaveu del grup parlamentari d’Esquerra Republicana]

No podia haver estat de cap altra manera. El Sabadell republicà i d’esquerres de tota la vida –la ciutat de les llibertats individuals i col·lectives– ha tingut, té i tindrà un paper clau en l’etapa d’emancipació nacional que coneixem com a Procés. L’intent maldestre de reprimir aquest projecte divers i massiu ha implicat l’empresonament de veïns com la presidenta Carme Forcadell, Jordi Cuixart, Xavi Duch, Jordi Ros o l’Andrea de L’Obrera; aquests tres, ja a casa, d’on no se’ls haurien d’haver endut mai.

L’independentisme català té i tindrà un fort accent sabadellenc. La cinquena ciutat de Catalunya la va gestionar des del 2015 fins a l’any passat un govern format per partits 100% sobiranistes i d’esquerres. La vergonyosa actuació policial de l’1-O va ser especialment brutal a la ciutat. El mateix Juli Fernàndez, que protegia el col·legi Nostra Llar, va acabar per terra i amb l’americana i les ulleres trencades per la brutalitat de la Policia Nacional espanyola.

L’estiu passat, l’única regidora de Podemos va decidir donar l’alcaldia de Sabadell al PSC-PSOE, i no pas a un govern d’esquerra sobiranista liderat per Esquerra Republicana. De la mateixa manera, ERC ha tingut ara la clau a Madrid, si bé, per contra, la primera força política catalana al Congreso ha decidit abstenir-se en la investidura de Pedro Sánchez. Un gest imprescindible perquè el nou govern espanyol PSOE-Podemos tirés endavant, i que hem fet des de l’escepticisme i conscients que el socialisme espanyol ha format part activa i entusiasta del 155 polític, judicial i policial. La companya Montse Bassa ho ha deixat ben clar.

No hem fet ni més ni menys que el que vam prometre en campanya: deixar de banda els interessos de partit i prioritzar el país i els seus grans consensos: referèndum, amnistia i fi de la repressió. L’acord reconeix, per primer cop, que el conflicte és polític; estableix una taula de negociació entre governs en què el president Torra representarà la Generalitat i en què es podrà parlar de tot, i accepta que les decisions que en sorgeixin les validarà (o no) la ciutadania de Catalunya a les urnes.

Casualment, l’Estat espanyol té, des de fa uns dies, un govern bipartit de les dues mateixes formacions polítiques que governen –també en minoria, per cert– l’Ajuntament de Sabadell, d’on van córrer a retirar la pancarta “Llibertat presos polítics”. A banda d’un servidor, dos diputats sabadellencs més són a Madrid: un de socialista i un altre dels comuns.

La pilota és, doncs, també, a la teulada del govern de Sabadell. El lideratge és moure fitxa. Mullar-se. Actuar. Escoltar com la ciutadania de Sabadell demana que faci alguna cosa per a la resolució política del conflicte polític entre Catalunya i l’Estat espanyol. Que treballi per a tots els sabadellencs: ser alcalde o alcaldessa en aquest moment històric exigeix empènyer activament per aconseguir una solució fruit del diàleg, allunyada dels tribunals que jutgen idees, i que doni la paraula a la ciutadania catalana.

Vuit de cada deu catalans volem decidir el nostre futur a les urnes; sense porres: civilitzadament. Alguns hi defensarem el ; altres, el no. I, lliurement, votarem. Decidirem. Com a societat que es reconeix com a nació, tenim dret a l’autodeterminació. Un dret que el partit que ara governa a Sabadell i a Madrid ha defensat durant molts anys; un dret que, fins i tot, proposava exercir en un referèndum acordat al programa electoral el 2012. El seu primer secretari, Miquel Iceta, l’havia defensat aferrissadament en públic tal com acredita el vídeo de YouTube que tots hem vist. Per això, el govern la ciutat de la llibertat no pot continuar mut ni inactiu en la nova etapa. Els drets i les llibertats dels sabadellencs sempre han de ser la prioritat de qui governa una ciutat. Som-hi?

Comentaris
To Top