La delegació vallesana als Premis Gaudí va tancar la vetllada amb clarobscurs. I és que la ripolletenca Belén Funes va triomfar amb la seva La hija de un ladrón, mentre que els altres nominats sabadellencs van tornar amb les mans buides.
Tot i això, la victòria de Funes en les categories de millor pel·lícula de parla no catalana, guió i direcció va ser aclaparadora. Només li va fer ombra Els dies que vindran, que va guanyar el premi a millor film en llengua catalana. L’alegria per La hija de un ladrón és doble, ja que un dels productors del film és Jordi Bueno (soci d’Oberon Cinematogràfica), molt habitual en els cercles culturals de Sabadell, com el Teatre Sant Vicenç.
L’Acadèmia del Cinema Català premia així les narracions fetes des de la perifèria, ja que La hija de un ladrón està impregnada per les vivències de Belén Funes durant la seva infància i adolescència a Ripollet. Les dificultats en barris amb poca cohesió social són, doncs, l’ambientació del seu film. “La perifèria ha estat fora del relat del cine estàndard”, explicava Funes en una entrevista a D.S. la vigília de l’entrega de premis, afegint: “He volgut explicar que existeix una altra Barcelona més enllà del passeig de Gràcia i del centre modern i cosmopolita, amb el qual jo no m’identifico en absolut”.
Idrissa, el documental
Per contra, el talent sabadellenc no va tenir recompensa. Eren dos els nominats. Per una banda, el documentalista Xavier Artigas, coautor del documental Idrissa, crònica d’una mort qualsevol. La seva feina no ha estat recompensada amb el Gaudí a millor documental, tot i que representants de la pel·lícula 7 raons per fugir sí que van aprofitar el seu pas per l’escenari per mostrar un cartell reivindicatiu (Cap persona és il·legal). Artigas és membre de la productora Metromunster, amb la qual porten un perfil de cinema compromès amb diverses causes socials, amb obres com Ciutat morta.
A més, Montse Sanfeliu es va quedar sense Gaudí al millor maquillatge, tot i la seva tasca a Elisa y Marcela (dirigida per Isabel Coixet), en benefici de l’equip de Liberté.
Finalment, la castellarenca Teresa Font es va quedar sense el Gaudí al millor muntatge, en el seu cas per Dolor y gloria, l’aclamada obra de Pedro Almodóvar. Tot i això, dissabte vinent té la possibilitat de recuperar-se amb contundència. I és que Font també està nominada en la mateixa categoria als Premis Goya, que es lliuraran la nit del 25 de gener.
De fet, a la temporada de premis cinematogràfics encara li faltarà la gran vetllada dels Premis Oscar, que seran entregats el proper 9 de febrer a Los Angeles. Unes distincions que també podrien premiar Dolor y gloria, que està nominada com a millor pel·lícula de parla no anglesa.
