Publicitat
Ciutat

Confinats amb la família Guzmán: “Sort que es poden fer videotrucades”

Ser nen i viure el confinament no és gens fàcil. No poder sortir al carrer, a jugar amb els amics o anar a l’escola es troba més a faltar del que un es podria pensar cada matí quan sonava el despertador, i a mesura que els dies passen, el tancament a casa es fa una mica més feixuc. En el cas d’una família monoparental, a més, suposa un equilibri extra, ja que cal assumir el pes de portar una casa amb la feina i tenir cura les 24 hores del dia del menut de la llar.

La família Guzmán / CEDIDA

Aquesta és la situació que viu la família Guzmán. La Pilar i el seu fill, el Ferran, viuen aquesta nova situació d’una manera molt estreta. “Sempre dic que el món no està fet per a les famílies monoparentals”, lamenta la Pilar. Des que es va decretar l’estat d’alarma i el conseqüent confinament, ha hagut de fer mans i mànigues per adaptar les seves rutines, incorporant a l’aritmètica quotidiana el fet de tenir el petit a casa tot el dia.

“Ell està amb mi en totes les tasques que he de fer, i em diu que treballo matí i tarda”, apunta Guzmán. Per sort, de tant en tant es pot fer ús dels instruments que fa uns anys eren autèntica ciència-ficció. “Sort que la tecnologia també ens ha portat les videotrucades, que pot fer amb els seus amics gairebé cada dia, n’hem fet fins i tot amb el professor de guitarra, a qui li enviem classes gravades, i també s’han intercanviat vídeos amb els companys d’hoquei, on s’ensenyen, per exemple, com cal cordar-se els patins”, explica.

Canvi de rutines

Tot i que intenten mantenir una mínima rutina, fan el que poden. La Pilar sol llevar-se aviat per treballar una estona seguida, i el Ferran ha canviat horaris i es lleva més tard, moment en què esmorza i fa deures o la tasca que tingui assignada aquell dia.

En Ferran pintant / CEDIDA

“A la feina no estàvem preparats per al teletreball, i hem fet el que hem pogut, no tant per manca de tecnologia, que això avui dia està gairebé superat, sinó per falta de cultura i costum”, apunta la mare. Aquesta feina s’ha de compaginar ara amb tenir cura del fill, però també amb les tasques domèstiques.

Publicitat

“Ahir pensava que segur que hi ha qui té la casa neta, polida i tot endreçat, i a mi em sembla que cada dia hi ha hagut un terratrèmol al menjador, amb el portàtil a un costat, el parxís a l’altre, una tauleta, el telèfon de la feina, el personal, deures del Ferran, llibres de lectura, joguines, jocs de taula, colors, pintures...”, relata la Pilar. De fet, la relació entre els dos s’ha fet més estreta, per força, com a totes les cases: “Estic aprenent moltes coses d’ell, tant del seu caràcter com de què li agrada i què no tant”, apunta.

Un dels aspectes que més troben a faltar és poder-se moure. “Ell és casolà, però troba a faltar l’esport, ell juga a l’Hoquei Sabadell, on s’ho passa molt bé, així com sortir a jugar amb els seus amics de l’escola a la plaça del Vallès, i sobretot anar a veure els seus avis i els seus cosins”, assegura la Pilar.

Per mantenir el moviment, però, han establert una sèrie d’activitats. “No tenia temps per anar a fer esport jo sola, i ara m’he aficionat a fer classes de ioga al matí i a la tarda, intento fer-ne cada dia, però al Ferran li costa més”, explica.

A casa no tenen ni balcó ni terrassa, i asseure’s davant d’un televisor per fer classes a través de YouTube no el motiva gaire. Tots dos troben a faltar el contacte amb altres persones, i per això han
intensificat les relacions per WhatsApp amb amics i veïns.

La família Guzmán / CEDIDA

Tard o d’hora s’aixecarà el confinament i, com tothom, ja pensen en tot el que faran un cop puguin sortir de casa. “Tinc una amiga metgessa que ho està passant francament malament, i ahir vam quedar que el primer que farem serà un sopar d’amigues plegades”, sentencia.

La informació de Sabadell, al Telegram del Diari de Sabadell

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top