Vivia amb la malaltia d’Alzheimer des del 2015, quan la seva filla Carlota Benet ho va fer públic. Tot i que finalment ha marxat víctima de la Covid-19. El prolífic Josep Maria Benet i Jornet va morir ahir als 79 anys. Immediatament, la notícia va suscitar una onada de lloances a la seva figura, també des de Sabadell, on té molts adeptes.
De fet, Benei i Jornet té certa relació amb la ciutat, d’ençà que guanyés el premi Ciutat de Sabadell l’any 1971, per l’obra Berenàveu a les fosques. Tal com recorda el dramaturg Francesc Ventura, aquest guardó teatral havia estat creat per l’Acadèmia de Belles Arts “per tal d’estimular la creació de textos dramàtics en català“.
Portada de ‘Berenàveu a les fosques’, premi Sabadell l’any 1971 / D.S.
Una veu que també va lloar la figura de Benet i Jornet va ser la guionista Anna Fité, qui va treballar a la primera temporada de la sèrie Nissaga de poder (TV3) com a guionista. “Va ser el meu mestre. Per mi era Déu. Va inventar-se l’ofici de guionista de les telenovel·les catalanes modernes”, explica. “Haver fet una part del camí d’aquesta vida amb ell ha estat un privilegi”, afegeix Fité, emocionada, tot i que la seva marxa ja havia començat “a poc a poc” amb l’Alzheimer. El darrer contacte lúcid que va tenir “amb el Papitu va ser a la seva festa de comiat que li vam fer al Teatre Nacional de Catalunya”, recorda Fité. “El sobrenom Papitu li venia de fer de pare a tots nosaltres, no una derivada de Pep a Pepitu“.
Al temps de les primeres telenovel·les també hi pertany Gisela Pou, castellarenca que va participar en el primer equip de guionistes d’una altra sèrie de TV3: Poblenou. Benet i Jornet també va guinitzar la sèrie de TV3 Laberint d’ombres, que se situava a Sabadell. En diverses ocasions actors i actrius amateurs de la ciutat van fer d’extra en algun capítol.
Miquel Cors i Margarida Minguillón interpretaven l’Antònio i la Rosa a ‘Poblenou’ / TVC
Però si destacada va ser la influència de Benet i Jornet en la construcció de la televisió catalana, no és menys important la seva renovació de la dramatúrgia. “El teatre català d’abans de la Transició era Guimerà, Segarra, Espriu… Els grans clàssics. En canvi, el Papitu va fer una bafarada d’aire fresc”, afirma Pep Ambrós, del plantell del tatre Sant Vicenç, qui va treballar amb Benet i Jornet el 2010. L’actor sabadellenc va participar en Una vella, coneguda olor, amb la direcció del terrassenc Sergi Belbel, però amb el Papitu rondant pels assajos. “Vam omplir 9 set manes el TNC”, rememora Ambrós. “Quan venia als assajos ens portava una bossa gegant de darlings, que són uns caramelets ti- pus sugus. I després comentava la funció”, recorda l’actor. I destaca la proximitat que desprenia: “A la professió, tothom li deia així, Papitu, que expressa molt com d’estimar era”.
Precisament, la vicepresidenta del Sant Vicenç, Elisenda Gutés, destaca Una vella, coneguda olor, no només perquè hi sortís un actor d ela casa, sinó pel vincle increïble que cerava entre l’actor i l’espectador. L’última que ha vist ha estat Elisabet i Maria, del grup Tatxa, al teatre La Bàscula. De fet, el Teatre Sant Vicenç ha posar damunt de l’escenari obres seves com Revolta de bruixes als anys 80 i la myteixa Elisabet i Maria als 90. A més a més, al 2015, en motiu del 25è aniversari del Taller de Teatre, Josep M. Benet i Jornet va visitar la Creu Alta per participar d’un debat amb altres guionistes com Sergi Belbel i Lluís Arcarazo.
Una altra veu del Sant Vicenç, la de Marcel Castillejo, assegura: “Ara se’ns presenta una oportunitat per recuperar algunes de les seves obres, no només a Barcelona sinó també a Sabadell! Seria una manera maca de retre-li homenatge”.
Pep Ambrós, el 2011 a l’obra ‘Una vella, coneguda olor’ / TNC
Per una altra banda, Albert Gonzàlez, director de la companyia AlGalliner, recorda que quan feia classes de tea tre amb la Joventut de la Faràndula havien treballat els seus textos. “De fet, als anys 90 recordo que una de les obres del Nadal a la nit que es van fer a La Faràndula va ser Ai, carai! I quan estudiava a l’Institut del Teatre parlaven d’ell “com un nexe entre els clàssics catalans i la nova dramatúrgia”.
I és que, definitivament, les obres de Benet i Jornet havien estat molt representades a Sabadell. El director de la companyia de teatre de l’Acadèmia de Belles Arts, Enric Company, explica que el 2002 va dirigir l’obra Berenàveu a les fosques, amb la Cia a l’abast, que van resperntar a la propia Acadèmia, així com al teatre de Sant Oleguer i al Teatre El Ciervo.
Però hi ha records de (molt) més antic. Lluís Saus, impulsor de la mostra de microteatre de Sabadell, també recorda que el va arribar a conèixer fa uns 40 anys: “Va venir a la seu que la Joventut de la Faràn dula tenia al carrer d’Arimon a fer- nos una xerrada sobre teatre”. I afegeix: “Tot i haver passat tant de temps, recordo bé aquell home tan proper i meticulós i com responia a totes les preguntes que nosaltres, actors novells i apassionats li formulàvem sense treva…”.
El dramaturg Josep Maria Benet i Jornet en l’homenatge que va rebre al TNC al juny del 2015 / ACN
També el regidor de Cultura, Carles de la Rosa, recordava ahir: “El vaig descobrir de molt jove, ja que amb 18 anys feiem Revolta de bruixes”. Després li va interessar moltt quan, juntament amb Sergi Belbel, van fer tàndem en l’obra Desig. “És impossible que no formi part del nostre imaginari”, diu. I recorda la tristessa que va sentir al 2015, a la festa del seu 75è aniversari (a la imatge) quan es va assebentar que patia alzheimer.
Així mateix, el president del CineClub Sabadell, Pep Suñé, va afegir que sempre podrem gaudir de la relectura de les seves obres. I la periodista de Tv3 i escriptora sabadellenca Gemma Ruiz va deixar escrit: “Un honor haver-te pogut honorar, mestre!”.
