Esports

Antonio Hidalgo: "Veig molt egoisme en alguns clubs en aquesta situació"

Antonio Hidalgo en una imatge a la Creu Alta / Ll. Franco

Superada la quarantena de dies de confinament, Antonio Hidalgo, el tècnic del Centre d’Esports, analitza en una entrevista concedida al Diari de Sabadell la situació i parla sense pèls a la llengua dels diferents escenaris que es plantegen en el futbol. Fa poc més d’un any, vivia a Xipre amb la seva família. La trucada del Sabadell li va provocar un tomb espectacular en la seva vida personal i professional, però res comparable amb la situació que estem patint en aquests moments. Confinat a casa seva, a Canovelles, reflexiona i parla clar de tot plegat.

Com porta el confinament? De la millor manera possible. A casa tenim la sort de gaudir d’espai perquè els nens puguin córrer una mica i això ajuda. Però es fa difícil sobretot per la incertesa i la por d’enfrontar-se a un virus nou i el que pot passar en el futur. Això ningú ho sap. Potser servirà per valorar més com vivíem fins ara.

S’havia imaginat mai fer entrenaments per videoconferència? La tecnologia s’ha incorporat amb força al món del futbol i és una eina molt útil com a complement, però entrenar per vídeo és molt fred. De totes maneres, estic molt content de la feina i l’actitud dels meus jugadors que estan seguint totes les instruccions del cos tècnic. També sabem que hi ha unes limitacions d’espai i recursos.

Es fa difícil parlar de futbol i previsions de jugar en una situació així? Alguns fins i tot ho troben de mal gust. Respecto totes les opinions i soc el primer que posa la salut per sobre de tot, però el futbol és una indústria més del país i darrere hi ha uns treballadors. És secundari quan parlem de salvar vides humanes, però també és lícit pensar en el futur i les famílies relacionades amb el món del futbol.

El futbol professional està fent tots els passos per reprendre la competició. En canvi, la Segona B sembla un guirigall de propostes i retrets. Què en pensa? No m’està agradant gens l’egoisme que estic notant en general. Si volem sortir d’aquesta situació, penso que tothom hi perdrà alguna cosa. Jo també era partidari d’acabar la temporada al terreny de joc, però això és impossible i, per tant, cal veure altres solucions vetllant pel nostre futur. He notat massa egoisme en alguns clubs.

Parlem d’opcions. La proposta de la Federació Espanyola de fer un ‘play-off’ exprés entre els quatre primers li sembla la més coherent? Entenc que en aquesta situació no podem parlar de justícia o injustícia. És impossible. Però s’ha d’aplicar una mica de sentit comú. El que no puc entendre és que un club que va desè demani jugar el play-off d’ascens. S’han d’analitzar tots els condicionants i veure el que pot ser millor entenent que no serà mai l’ideal. El Sabadell no ha entrat en la dinàmica de fer comunicats com altres clubs. Hem estat líders durant moltes jornades i ara podríem jugar un play-off com a tercers. Toca acceptar-ho.

Publicitat

Quin seria el seu pitjor escenari possible? Doncs declarar nul·la la competició. Penso que seria la decisió més injusta de totes. Entenc que hi ha un treball de vuit mesos i no pot quedar en no-res.

Veu realment factible tornar a competir? Quant de temps d’entrenament de camp es necessitaria per fer-ho amb garanties? Ara tot són hipòtesis i fins que no arribi el vistiplau de Sanitat no hi ha res segur. Després de més de dos mesos de confinament, penso que serien necessàries tres o quatre setmanes per recuperar un cert nivell físic. Hem de pensar que el jugador no ha pogut córrer. S’ha limitat a uns exercicis específics.

La LFP farà tests abans de jugar. De moment, la Federació no ha parlat de res. Entendria que un futbolista es negués a jugar per evitar riscos? Ho entendria perfectament i tindria tota la llibertat per fer-ho. Ara bé, penso que el risc zero no existirà sense vacuna o medicaments concrets. Potser estem en aquesta situació durant un any i mig. No podem parar-ho tot. El futbol és una activitat més i no pot quedar encallat. Potser ens tocarà conviure amb aquest risc.

L’afició pot ser la gran damnificada. Es parla de jugar a porta tancada fins al 2021. L’afició és el sentiment del futbol i els equips juguem per la nostra gent. Si s’ha de fer així, entenc que serà un altre futbol, molt fred, però s’haurà de començar a caminar així encara que no ens agradi.

Precisament aquesta temporada l’afició havia recuperat la il·lusió. Una llàstima, oi? Sí, la temporada, passi el que passi, ha estat excel·lent. Hem competit a un nivell altíssim. La clau ha estat creure-hi, el canvi de mentalitat i sobretot saber d’on veníem.

Com veu el futur, amb moltes restriccions? És impossible de saber. Amb Jose Manzanera [director esportiu] parlem moltíssim i el que fem és treballar per estar preparats. Ara mateix no podem fer res més.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top