Unida i ben avinguda. Aquest seria el retrat d’una família que ha sabut combatre el confinament amb estratègies, activitats diverses i també dosis de bon humor. No és senzill una situació com aquesta, però conviure cinc persones en un habitatge ho pot complicar encara una mica més, sobretot si els pares, Jordi Andreu i Sandra López, continuen amb la seva feina. Ell és empresari en la distribució de premsa, un món en el qual acumula una gran experiència i es veu obligat “a passar dues o tres hores pel despatx i atendre diverses qüestions des de casa”.
Com a anècdota, el Jordi, de jove, va treballar a l’empresa dels pares, la Xarcuteria Andreu del Mercat. Ara també està immers en un projecte alimentari: és el distribuïdor oficial de Panna & Pomodoro (fan la base per a pizzes artesanals) i té una petita botiga al carrer de l’Escola Pia.
/ CEDIDA
La Sandra exerceix en l’àmbit bancari i fa teletreball, fins i tot amb un horari ampliat. “Això ens ha obligat a establir també les nostres franges horàries per organitzar-nos. Jo em cuido més dels menjars, juntament amb la meva filla Marta. No és fàcil perquè som cinc i cada dia has de pensar què farem per dinar i sopar. Abans, els nens menjaven a l’escola i nosaltres moltes vegades ho fèiem fora de casa”, subratlla el Jordi. Es van conèixer quan ella treballava en una oficina del Banc Sabadell a Fuerteventura i van coincidir allà. De fet, l’illa canària s’ha convertit en la seva segona casa – en aquest cas, en sentit literal– i fan un parell d’escapades a l’any. La Covid-19 va frustrar la primera el mes de març: “Vam canviar els bitllets dels vols al mes de maig i tampoc serà possible”.
Un dels hobbies de la família és viatjar tots plegats. La Sandra, a més, és una gran aficionada a la fotografia –de fet, la seva il·lusió era muntar un estudi– i sempre està amb la càmera amunt i avall. Fins i tot un dia va fer un reportatge a l’escola on van els seus fills i va regalar les fotos als pares. Ara, té assumit que els àlbums d’altres països hauran d’esperar un temps.
L’esport també ha quedat aparcat i, en aquest cas, al Jordi l’ha afectat de ple perquè no només és practicant –juga a competició de tennis de veterans–, sinó que des de fa tres anys i escaig és el president del Cercle Sabadellès 1856. “El coronavirus ha generat una situació molt complicada per a les entitats esportives. M’ocupa el seu temps gestionar-ho i els clubs catalans [el Jordi és el secretari de la Federació Catalana] portem la veu cantant per trobar solucions”, confessa el Jordi.
Tres dels fills del Jordi viuen amb ells: l’Àlex, de 8 anys, l’Abril, de 5 anys, i la Marta, de 16 anys, que és fruit de la seva anterior parella, igual que l’Anna, de 18 anys, que viu amb la seva mare. Una situació totalment normalitzada. El cas més delicat és el del petit Àlex, que pateix TDAH (trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat). “És una dificultat afegida i pren una medicació pel tema de la concentració en els estudis. Costa una mica més, però la petita terrassa que tenim ajuda. No ha pogut sortir al carrer durant el confinament, només es permetia per als casos d’autisme”, comenta.
/ CEDIDA
Diumenge passat sí que van poder fer-ho per primera vegada i assegura que “el patinet va deixar els petits esgotats havent sortit només tres quarts d’hora”. El Jordi també beneeix el “gran regal que ens van portar els Reis”. Es refereix a un futbolí on passen hores fent partides: “Serveix per treure l’adrenalina. Mai un regal haurà estat tan ben amortitzat”.
Canvi de mentalitat
El Jordi admet que tot això “hauria de servir per canviar coses. Recordo que l’atemptat de les Torres Bessones va canviar la mentalitat de la gent de Nova York. Creien que mai els passaria una cosa així. En el meu cas, conviure amb la família ha estat el millor. Ara dono molt més valor al fet d’estar amb la meva dona i els fills. De totes maneres, el factor econòmic mana i, per desgràcia, el reset no serà total”.
Sabadell en imatges: la ciutat, retratada a l’Instagram del Diari de Sabadell
