MIREIA SUBIRANA

Celebrem el Dia Internacional de la Infermera

[Per Mireia Subirana, directora d'Infermeria del Consorci Corporació Sanitària Parc Taulí]

Avui 12 de maig les infermeres celebrem el dia internacional de la infermera, que commemora el naixement de Florence Nightingale fundadora de la infermeria professional, el 1820.

Florence Nightingale va ser una infermera britànica, filla d’una família acomoda, amb una formació excel·lent. El 1854 va anar com a voluntària a la guerra de Crimea on Anglaterra i França ajudaven a Turquia per evitar l’expansió de Rússia a terres de l’imperi Otomà. El més rellevant però, és com la gent va conèixer aquest fet que va ser a través de la cobertura que va fer la premsa de la situació de guerra i la publicitat que va rebre per les intervencions que va fer.

Quan va tornar a Londres, Florence Nightingale va fundar l'escola d’infermeria Sant Thomas amb una mirada sistèmica del que calia per ser infermera a l’elaborar un programa fet a mida per la formació de les futures infermeres. Va ser pionera en escriure articles sobre com havia de ser l’entorn del pacient per tal que li facilités la curació i sobre quin era el millor disseny pels hospitals, però sobretot ho va ser al posar el focus en la necessitat de la higiene i el benestar. Aquesta mirada és la que ha arribat fins a la pràctica contemporània.

Professionals d'infermeria de la planta 9 del Taulí / VICTÒRIA ROVIRA

Donat que tenia formació en matemàtiques i estadística va fer un anàlisi epidemiològic molt acurat de la mortalitat dels soldats anglesos i va objectivar l’impacte de les intervencions infermeres, com la higiene, la ventilació, els bons aliments i el lleure entre d’altres, en la disminució de la mortalitat. Aquest fet li va permetre generar el coneixement suficient sobre el qual sustentar i liderar el canvi necessari en la pràctica infermera que s’havia fet fins aleshores. Estava interessada en l’aplicació del coneixement, aquesta era realment la seva missió. Estava molt convençuda de la necessitat d’un coneixement teòric per les infermeres i l’escola va esdevenir un llegat de lideratge infermer per a les futures generacions.

Llegat vàlid

A avui dia el seu llegat és clarament vàlid, i més tal com s’ha posat de manifest, en el context actual. La Covid 19, com tota malaltia infecciosa, ha fet visible la necessitat d’aquest llegat, higiene de mans, mesures d’aïllament, cures individualitzades, cuidar la solitud de les persones, de l’angoixa i de la por. La solitud i l’aïllament que ha provocat la malaltia ha reivindicat  l’acompanyament a la persona malalta i a la seva família i l’empatia davant la individualitat de cada situació. La Covid-19 ha fet visible a la societat què fem les infermeres.

Publicitat

El que fem les infermeres forma part de l’esfera íntima de la persona, i per això és difícil de compartir, de fer visible i que es conegui. Sovint és fàcil explicar la complexitat d’una prova diagnòstica o d’una intervenció quirúrgica, però hi ha pocs pacients que expliquin o comparteixin dins del cercle familiar o d’amics que quan varen tenir por a les dues de la matinada una infermera els hi va donar la mà i aquest sentiment es va alleugerir, o bé que tenien problemes per anar de ventre, o malestar, i  varen millorar després d’una intervenció infermera, o bé que una conversa tranquil·la durant una higiene quan estaven al llit i no podien valer-se per ells mateixos els va ajudar a no sentir vergonya o neguit. L’estimat Carles Capdevila ho explicava molt bé.

La mateixa feina a tot el món

A grans trets podem dir que les infermeres fan el mateix a tot el món, el fet diferencial és la normativa legal que regula la pràctica infermera  a cada país. A Espanya tenim pendent el marc legal per a la pràctica avançada, el desenvolupament de totes les especialitats i la regulació de les dotacions entre d’altres.

Donat que tots som fruit de la història que ens ha tocat viure, a Espanya la reforma dels estudis infermers després de la guerra civil culmina l’any 1953 amb el decret de 4 de desembre que unificava els estudis d’infermeres, de practicants i de llevadores en un sol títol d’Ajudant Tècnic Sanitari (ATS). Però ni els continguts curriculars diferents en funció del gènere, ni el nom de la titulació varen ser un encert. Mentre a Espanya érem ATS, als EUA es definia el primer programa de doctorat en infermeria i es publicava la primera revista especifica de recerca infermera. Sortosament i després de molt d’esforç, l’any 77 es produeix l’entrada a la Universitat dels estudis d’infermeria amb la titulació de Diplomat en Infermeria i l’any 2009 s’inicia el Grau en Infermeria amb la convergència dels programes formatius a nivell Europeu. Aquesta evolució ha condicionat el desenvolupament de la professió. Val a dir, però, que en els darrers anys donat l’accés als estudis de doctorat s’ha incrementat la visibilitat i les aportacions al coneixement infermer.

Reptes de futur

Necessitem una revisió de com fem les intervencions, apoderar a les infermeres, afavorir el seu lideratge i fer una aposta clara per la innovació i la gestió clínica. És necessari invertir en millorar la recerca i el desenvolupament professional i competencial, millorar les condicions i el reconeixement i poder donar resposta a les peticions dels futurs estudiants d’infermeria.

L'oferta docent és limitada i moltes persones es queden fora, no poden cursar el grau d’Infermeria i, per tant, calen més places. Cal integrar el coneixement infermer en totes les funcions des de l’assistencial, passant per la gestora, investigadora, docent i política, actualitzar el marc legal de la pràctica infermera i garantir la presència de les infermeres en els llocs claus on es prenguin decisions sobre la salut de la ciutadania: seria tot molt més fàcil. Queda pendent la resposta de per què això no passa i aquest any que és l’any de les infermeres i de les llevadores és una gran oportunitat per donar-hi resposta i solucions.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top