PEP MARÈS

Cultura compromesa, atrevida i valenta

[Per Pep Marès, mediador i comunicador cultural]

Els agents culturals i les institucions del sector ara més que mai tenim el poder i la responsabilitat d’avançar. Som nosaltres els que hem de crear comunitat, vincular-nos amb els que sumen, mantenir-nos amb el cap clar i no perdre el temps amb lamentacions. Preparem-nos per a tot el que ve, aportem-hi valor amb el que sabem fer i aprenguem allò que no sabem. És hora de fets i de propostes, no em canso de dir que no és el moment d’un discurs fatalista ni grandiloqüent i que ara més que mai cal acció.

És per això que fa unes setmanes amb l’equip que formo i diversos col·laboradors vam crear una declaració d’intencions en què ens volíem marcar les pautes a l’hora de treballar en el nou context post-Covid-19; calia delimitar els models de treball i definir quina era la cultura que volíem desenvolupar amb els nostres clients en aquest nou escenari. Partíem de la premissa que es fa necessari posar la cultura en el centre, com a portadora de coneixement, debat i construcció de valors. Construir una cultura que ens reuneixi de nou, que ens ajudi a entendre els nostres sentiments, cuidar-nos i connectar-nos, que ens porti a reflexionar, a construir visions pròpies i crítiques. Per tot això, creiem que les propostes culturals han de ser atrevides, valentes i disruptives. En aquest sentit, cal ser hackers de la cultura, i defensar la llibertat del coneixement i la justícia social. És necessari treballar amb finalitats socials per intentar aportar informació i solucions al món cultural, sense restriccions i de manera accessible per contribuir d’una forma real a la comunitat. Ser conscients del potencial de treballar en obert, i fer-ho des de la passió i l’entusiasme, alhora que radicals, es necessiten solucions atrevides i agosarades per poder fer front als reptes que imposen un canvi de rumb.

Fora la pressa! Cal resoldre la urgència, però articulant accions que prioritzin les inversions i accions a mitjà i a llarg termini. A l’impacte immediat sumar-hi un treball resilient, que tingui beneficis i retorns reals i perllongats. Tot per poder arribar a ser capaços d’adaptar-nos al canvi permanentment i saber posar el focus en el llarg termini. I es fa necessari fer-ho de forma crítica, amb intenció de trasbalsar per generar i despertar el sentit crític de la societat, perquè es produeixin canvis reals en les relacions de poder, en els relats, en les teories assumides, en la creació de noves relacions i en l’activació de recursos latents.

Les persones primer! És essencial situar la persona en el centre i empoderar-la perquè pugui desenvolupar una mirada crítica i perquè sigui l’agent clau del canvi social, i s’ha de fer des del compromís amb els drets socials i la justícia perquè totes les persones puguin viure i apropiar-se de la cultura. Cal ser pròxim, per això cal defensar i reivindicar la proximitat i la singularitat perquè són els elements que ens diferencien en un món global i uniforme. Per fer-ho és vital construir ecosistemes de col·laboració i cocreació per involucrar el màxim nombre d’agents socials i col·lectius, connectar i sumar experiències, i generar lideratges compartits i dinàmiques de cocreació.

Per últim, la cultura ha d’ocupar l’espai públic… i el privat! La institució fora de la institució per ocupar les places, els parcs i els jardins, per irrompre i ser presents a tot tipus d’espais, mercats, comunitats de veïns o espais empresarials i industrials. L’objectiu és programar una cultura compromesa, atrevida i valenta.

Comentaris
To Top