Oci i cultura

El refugi artístic de la Industrial Llanera

Fa quatre anys que Gerard Torres i altres creadors habiten aquest estudi a l’antiga fàbrica / VICTÒRIA ROVIRA

L’extraradi de Can Feu amaga un tresor artístic: la nau Industrial Llanera, una fàbrica dels anys 60 que després d’un incendi va ser reconvertida en locals de lloguer. I alguns dels inquilins d’avui dia són altres joves creadors de l’ecosistema cultural sabadellenc.

Allà es troba Gerard Torres Sanmartí (1987), pintor i responsable d’activitats de l’Acadèmia de Belles Arts. Tot i que l’acadèmia no ha reobert encara a causa del confinament, Torres sí que ha tornat al seu refugi creatiu, que habita des de fa quatre anys.

Gerard Torres, a l’estudi / VICTÒRIA ROVIRA

Actualment comparteix l’estudi amb Jordi Serrano, de la discogràfica Domèstica Records, la qual edita vinils amb portades estampades amb serigrafies. També hi és Enric Fort, dissenyador d’Artica, que fa mobiliari interior i decoració d’hotels. Però la llista d’inquilins que han passat anteriorment per aquest estudi (de 125 metres totalment diàfans) també inclou el teòric del disseny Guillem Celada, el dissenyador Emerock, fotògrafs…

“Can Feu podria ser el barri de creació a Sabadell”

Així mateix, a la Industrial Llanera també es troben uns creadors d’escenografia de teatre infantil i amb anterioritat hi havia estat la dissenyadora Mirena Osorno, ara a Madrid. “Can Feu podria ser el barri de creació i coworking de Sabadell”, proposa Torres, “si la ciutat fos més ambiciosa”.

Des d’aquest extraradi de la ciutat, Torres ha vist telemàticament com s’inaugurava una mostra col·lectiva –de la qual ell par- ticipa– a la Shu Gallery. Es troba a Shenzen (a prop de Hong Kong), considerat la Silicon Valley xinesa, on va néixer el gegant telefònic Huawei. Trucant al mateix planeta llar, desafiant la mateixa tempesta que som està comissariada per Cao Yuan i Zuo Chenxi i romandrà oberta fins al 12 de juny. És el segon cop que exposa a Shenzen, ja que l’any passat va ser al Zhi Art Museum

I és que Torres va establir relació amb la Xina l’any passat, quan va viure a Pequín a l’agost. Hi va arribar per cursar una residència artística a la galeria Semi Underground Space, on també va inaugurar la seva exposició, Diagram. El jove pintor tenia previst tornar a viatjar aquest estiu, però la crisi sanitària internacional l’ha obligat a anul·lar-ho.

Fa quatre anys que Gerard Torres i altres creadors habiten aquest estudi a l’antiga fàbrica / VICTÒRIA ROVIRA

“Residu artístic”

“Pinto molt intuïtivament”, explica Torres. I aprofita especialment el que anomena el “residu productiu”. Com per exemple la pintura que cau a terra, les proves d’error o fins i tot el drap per rentar els pinzells. “Són fets que passen durant el procés que sovint es desvaloren”, explica. Però ell intenta treure-hi suc. “Tenen una càrrega simbòlica”, diu, que vol aprofitar. De fet, aquestes impureses o residus són una de les diferències entre les arts plàstiques i les arts digitals.

Sabadell en imatges: la ciutat, retratada a l’Instagram del Diari de Sabadell

Comentaris
To Top