Publicitat
EL PERSONATGE

Hi ha ganes d’excursions en grup: “Sortir amb la colla aporta vitamina S… vitamina social!”

Roden pels carrers de Sabadell caminant amb l’esperit aparentment tranquil. Però molts passejadors de la franja de més de 70 anys són, en general, uns enyoradissos: de fer camí amb bona companyonia i de la muntanya.

“Sortir amb la colla aporta vitamina S… vitamina social!”

Josep Pineda va tan ben equipat com si estigués a la muntanya, però sense poder sortir de Sabadell. I amb mascareta! Té 82 anys i ha hagut de retallar la distància de les grans caminades a què estava acostumat des de feia temps. Amb una colla de la Unió Excursionista de Sabadell sortia dues o tres vegades a la setmana.

Josep Pineda, excursionista / G.PLANS

Ho feia cada dimarts, per exemple, a la Serra de l’Obac. Ara s’ha de cenyir a la seva franja horària per sortir de casa, de 10 h a 12 h. Però no ha renunciat a fer esport, ni a l’alegria que això li provoca. Arriba tan lluny com pot amb una motxilla en què carrega el mateix pes que portaria si anés a la muntanya. Així no perd la forma i prepara un retorn en què recuperarà el que més enyora: sortir en grup. “A mi m’aporta vitamina S…”, diu, enigmàtic. Com? “Sí! Sortir amb la colla… vitamina social!”.

“Caminar va bé per a les cames i, sobretot, per al cap”

El Ricard i la Rosa Maria, que són matrimoni, estaven acostumats a fer senderisme amb un grup de 12 o 13 persones. S’han trobat amb l’Anna Maria, que practicava marxa nòrdica. Se’ls fa estrany haver de guardar la distància, però és el que toca.

Publicitat

Ricard, Rosa Maria i Anna Maria / G.PLANS

“Per a les cames va genial poder caminar una estona”, coincideixen tots tres. “I sobretot per al cap”, afegeix el Ricard, a qui, com els altres, se li fa feixuc estar-se a casa. “I això que tinc terrasseta”, comenta l’Anna Maria. “Però no és el mateix”, matisa.

“Tinc molta sort de tenir flors al pati”

Els 10 quilòmetres que feien la Maria Carme i el Xavier, a vegades fins al bosc de Togores, s’han escurçat i han de conformar-se amb una passejada matinal al voltant del Parc Catalunya. “Ara amb dues hores no podem fer gaire més”, reconeix la Maria Carme.

Maria Carme i Xavier, matrimoni / G.PLANS

Van acompanyats d’una gossa obedient que encaixa amb elegància a la fotografia del matrimoni. “Es diu Raisa, com la dona del Gorbatxov!”, exclama rialler el Xavier, que té 77 anys. Amb això i un pati prou gran a casa, tots dos estan prou contents. “Tinc molta sort de tenir flors al pati”, explica ella, satisfeta. Tots dos coincideixen, però, que no s’acostumaran de cap manera a no veure els fills. “Llàstima que els tinguem a Moià. Tots tres!”, lamenten.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top