Roden pels carrers de Sabadell caminant amb l’esperit aparentment tranquil. Però molts passejadors de la franja de més de 70 anys són, en general, uns enyoradissos: de fer camí amb bona companyonia i de la muntanya.
“Sortir amb la colla aporta vitamina S… vitamina social!”
Josep Pineda va tan ben equipat com si estigués a la muntanya, però sense poder sortir de Sabadell. I amb mascareta! Té 82 anys i ha hagut de retallar la distància de les grans caminades a què estava acostumat des de feia temps. Amb una colla de la Unió Excursionista de Sabadell sortia dues o tres vegades a la setmana.
Josep Pineda, excursionista / G.PLANS
Ho feia cada dimarts, per exemple, a la Serra de l’Obac. Ara s’ha de cenyir a la seva franja horària per sortir de casa, de 10 h a 12 h. Però no ha renunciat a fer esport, ni a l’alegria que això li provoca. Arriba tan lluny com pot amb una motxilla en què carrega el mateix pes que portaria si anés a la muntanya. Així no perd la forma i prepara un retorn en què recuperarà el que més enyora: sortir en grup. “A mi m’aporta vitamina S…”, diu, enigmàtic. Com? “Sí! Sortir amb la colla… vitamina social!”.
“Caminar va bé per a les cames i, sobretot, per al cap”
El Ricard i la Rosa Maria, que són matrimoni, estaven acostumats a fer senderisme amb un grup de 12 o 13 persones. S’han trobat amb l’Anna Maria, que practicava marxa nòrdica. Se’ls fa estrany haver de guardar la distància, però és el que toca.
Ricard, Rosa Maria i Anna Maria / G.PLANS
“Per a les cames va genial poder caminar una estona”, coincideixen tots tres. “I sobretot per al cap”, afegeix el Ricard, a qui, com els altres, se li fa feixuc estar-se a casa. “I això que tinc terrasseta”, comenta l’Anna Maria. “Però no és el mateix”, matisa.
“Tinc molta sort de tenir flors al pati”
Els 10 quilòmetres que feien la Maria Carme i el Xavier, a vegades fins al bosc de Togores, s’han escurçat i han de conformar-se amb una passejada matinal al voltant del Parc Catalunya. “Ara amb dues hores no podem fer gaire més”, reconeix la Maria Carme.
Maria Carme i Xavier, matrimoni / G.PLANS
Van acompanyats d’una gossa obedient que encaixa amb elegància a la fotografia del matrimoni. “Es diu Raisa, com la dona del Gorbatxov!”, exclama rialler el Xavier, que té 77 anys. Amb això i un pati prou gran a casa, tots dos estan prou contents. “Tinc molta sort de tenir flors al pati”, explica ella, satisfeta. Tots dos coincideixen, però, que no s’acostumaran de cap manera a no veure els fills. “Llàstima que els tinguem a Moià. Tots tres!”, lamenten.
