Manel Cunill, enginyer agrícola i director de la Cooperativa Agrària del Vallès, creu que avui dia un foc al terme municipal de Sabadell “és molt ràpidament detectable, per la gran freqüentació de ciutadania en l’espai periurbà”. Treure l’smartphone i avisar.
Tot i això, aquesta presència humana té una cara B. “La gent ha convertit el rodal en un plató de selfies”, sosté Cunill. La presència humana no és per se dolenta, sinó que reclama convivència per part de runners, ciclistes, etc. Des que es va permetre sortir a passejar, ha estat habitual veure ciutadans trepitjar camps sembrats, així com els seus gossos, que aixafen el cereal. “No podem traslladar l’ús urbà al medi natural”, defensa Cunill.
D’aquí que defensi mesures de prevenció d’incendis com l’hipotètic tancament temporal dels accessos a espais verds com el Parc natural de Sant Llorenç. L’any passat ja es va prohibir accedir a zones del Prepirineu de Lleida. “Està clar que emprenya no poder anar a la muntanya el dia que vols fer-ho, però evita problemes”, exposa.
També apunta que la pagesia ja pren mesures en els moments climàtics extrems (alta temperatura i baixa humitat) com ara fer la sega de nit, amb llum artificial.
El preu de perdre la pagesia
Hem après res del gran incendi de la Ribera d’Ebre, tot just l’estiu passat? Cada vegada que arriba l’estiu i un incendi resulta especialment virulent, la gestió del foc a Catalunya es torna a col·locar en el focus mediàtic.
Tanmateix, una bona gestió forestal és la llavor per prevenir els grans incendis (o facilitar la tasca i mobilitat dels bombers). I és que les economies han mutat en el darrer segle, perdent bona part del seu sector primari en benefici de la indústria i els serveis. Allà on hi havia camps de conreu i terres de pastura, ara creixen pinedes, de vegades sense control. I això també implica una bona política agrària (dinamitzant les terres de conreu, que impliquen un tallafoc natural) i ramadera (un ramat d’ovelles pot deixar neta d’herba una campa). Repoblar el camp i enfortir l’economia local.
A Sabadell, el 26% és sòl forestal, un 30% és d’ús de conreus i el 43% és espai urbà.
