El Sabadell-At. Madrid B del diumenge 19 de juliol (20 hores) és com una final. En aquest cas, el primer pas fins a arribar al duel decisiu del diumenge 26 que donarà una plaça d’ascens al futbol professional. Ens hem preguntat si se li donen bé a l’equip arlequinat aquesta mena de partits a ‘cara o preu’. Lliguetes o promocions d’ascens i permanència, play-off’s per pujar o mantenir-se… Des de la temporada 32/33 fins a la 2010/11, el Centre d’Esports s’ha trobat en diferents situacions límit i el balanç ha estat força positiu: de 17 duels decisius n’ha sortit airós en un total d’11, dels quals 5 s’han produït en el segle XXI.
El primer intent d’ascens a la Segona Divisió (procedent de Tercera) va tenir aires d’èpica. Després de l’1-1 a la vella Creu Alta, tothom donava per favorit al Real Zaragoza. El Sabadell, però, va deixar glaçat al públic que omplia de gom a gom el vell estadi del Torrero amb un 1-2 que donava el primer gran èxit estatal a l’equip arlequinat. La rebuda a la ciutat va ser espectacular. En canvi, els dos primers intents d’assolir la Primera Divisió van ser negatius, la temporada 34/35 i la 41/42, en aquest cas amb una derrota contra l’Oviedo a la promoció (3-1). A la tercera va anar la vençuda i en una brillant fase d’ascens es va aconseguir pujar a la màxima categoria per primera vegada la temporada 42/43.
La dècada dels 50 va ser un voler i no poder. Després del descens, el Sabadell va intentar el retorn a Primera en diverses ocasions sense èxit en la lliga regular. Tampoc va tenir encert en dues promocions, la temporada 50/51 i la 58/59 (en aquest cas amb una dolorosa derrota per 5-0 a Granada). Aquesta època grisa va culminar amb el descens a Tercera Divisió que es va convertir en un espectacular punt d’inflexió. En dos anys, dos ascensos. En la 63/64 va superar dues eliminatòries davant Albacete (0-1 i 3-0 a casa) i Castelló (3-1 i 1-0 a fora) per tornar a Segona i en la 64/65 va protagonitzar una memorable promoció contra el Real Múrcia. Després del meritori 2-2 al terreny murcià, el famós gol de Cabello a centrada de Cabello va suposar el retorn a Primera Divisió. Això sí, en la següent campanya, 65/66, va haver de superar al Celta (2-0 i 0-0 a Balaidos) per mantenir-se i iniciar així l’època daurada amb el tàndem Rossón-Pasieguito.
El declivi de la dècada dels 70 va començar amb una eliminatòria per mantenir-se a Segona Divisió contra un filial, el Mestalla. El 0-0 de l’anada -el partit es va jugar a l’antic Luis Casanova, actual camp del València- es va fer bo amb un 2-0 a la Creu Alta. L’any següent es consumaria el descens automàtic i fins a la temporada 93/94 no es tornaria a jugar una lligueta d’ascens, en aquest cas de Tercera a Segona B. El Sabadell de Jaurrieta i els Garzón, Manel, Jordi, Titi i companyia no va perdre cap partit i un 2-1 al Crevillente a casa va certificar l’ascens. A Segona B va tocar patir, amb una dramàtica promoció de permanència en la 95/96 contra el Leganés B (1-1 i 0-2) que va esquivar el fantasma de la desaparició del club.
Ascens a Segona B de la temporada 93/94 / D.S.
El primer intent d’ascens des de Segona B a Segona A va ser fallit. El Burgos es va creuar en el camí del Sabadell en una lligueta marcada per les errades arbitrals i el cansament arlequinat. En una nova promoció de permanència, es va imposar a la Peña Sport de Tafalla (1-1 i 3-1). De nou a Tercera Divisió, no va fallar l’equip de Ramón Moya i després d’eliminar en una recordada tanda de penals al Mallorca B, va confirmar l’ascens amb comoditat davant el Caudal de Mieres (4-0 i 0-1). Tampoc va tenir èxit el segon assalt al futbol professional la temporada 08/09. En la segona eliminatòria, el Real Unión i un arbitratge dantesc a Irun van deixar sense opcions als arlequinats. Es va haver d’esperar a la temporada 2010/11 per aconseguir el desitjat retorn a Segona A, 18 anys després. La gran tarda d’Eibar, amb el gol de Marc Fernández (1-1) que va fer bo el 0-0 de la Creu Alta. Ara el Sabadell tindrà una nova oportunitat d’ampliar el bon balanç en duels decisius tornant a la categoria de plata en l’atípic ‘play-off’ exprés a terres andaluses.
