ESPECIAL ASCENS A SEGONA A

Els exarlequinats Diego Torres i Marc Fernández envien un missatge de suport

Marc Fernández després del seu històric gol a Ipurúa / Ll. Franco

És el quart ‘play-off‘ d’ascens del Centre d’Esports per pujar a Segona A. De moment, el balanç és de dos fallits i un èxit. Dos exarlequnats que van ser protagonistes i van viure les dues cares de la moneda, han volgut enviar el seu missatge d’ànim i suport al conjunt arlequinat a través del Diari de Sabadell. Es tracta de Diego Torres, màxim golejador del Sabadell de la temporada 2000/01 amb 19 gols, i Marc Fernández, l’autor del decisiu gol a Ipurúa que va significar el retorn al futbol professional la temporada 2010/11.

El davanter de Valladolid encara està en actiu i defensa els colors del Betis de Valladolid a categoria Preferent. Fins al moment de l’aturada portava 25 dianes. Diego Torres, que va arribar a la Creu Alta cedit per la UD Levante després de jugar a l’Ontinyent, recorda amb nostàlgia i de manera molt positiva la seva etapa al Centre d’Esports. “Vam ser una sorpresa perquè ningú comptava amb nosaltres per fer el ‘play-off‘. De fet, no era l’objectiu del club. Però vam començar molt bé el campionat guanyant 1-4 al camp del Castelló, després va venir un 6-0 al Mataró i això ens va donar molta confiança. Vam fer un bon bloc i tota la temporada vam poder mantenir-nos a dalt encara que va tocar patir fins a l’última jornada al camp del Novelda“.

Aquell partit a l’Estadi de La Magdalena era una autèntica final, equiparable a una eliminatòria actual de ‘play-off‘. Tots dos equips tenien opcions de classificar-se i hi havia altres candidats. El Sabadell en tenia prou amb un punt i això va aconseguir en una tarda d’infart. “Va haver-hi moltes alternatives. Jo vaig marcar els dos primers gols i amb l’1-2 a l’inici de la segona part, tot semblava encarrilat. Però ens van remuntar i al final un gol de Genís ens va donar l’empat (3-3) definitiu”. El Sabadell va ser tercer i es va classificar per la lligueta, el format que llavors decidia l’ascens.

Diego Torres a l’estadi de La Magdalena amb l’afició / P.F.

“Vam arribar massa justos a la lligueta i ens vam topar amb un Burgos molt fort que, a més, semblava predestinat a pujar com fos. L’arbitratge al seu camp i sobretot a la Creu Alta va ser lamentable. A mi em van anul·lar un gol legal i a Gago li van fer un penal de llibre que no van xiular. De totes maneres, guardo un gran record d’aquella temporada, va ser molt maca i vaig fer un gran tàndem amb Xavi Molist”. Ara Diego Torres desitja tota la sort del món al Sabadell: “estaré molt pendent del ‘play-off‘ i espero que aconsegueixi l’objectiu que nosaltres no vam poder assolir. L’actual sistema és més just encara que aquest any és tot atípic i la sort també influirà moltíssim perquè són eliminatòries a partit únic”.

Marc Fernández, després de la seva etapa al futbol grec, torna a casa i espera tornar a jugar al futbol espanyol. Ell, amb només 20 anys, es va convertir en el gran heroi d’Ipurúa fa 9 anys. El seu gol, després d’una gran combinació col·lectiva, seria decisiu a l’eliminatòria de campions davant l’Eibar. “Jo he dit moltes vegades i no crec que això canviï mai: aquell gol és i serà el més important de la meva carrera esportiva”. Encara ara s’emociona: “L’he vist molts cops i em segueix produint una sensació molt especial, sobretot pel que va significar per l’afició que ho va viure a l’estadi i els milers de persones que estaven pendents a la ciutat”.

Gairebé una dècada després, Marc Fernández desitja que es torni a repetir el mateix desenllaç. “El Sabadell sempre serà un club molt estimat per a mi i de fet hi vaig tornar. Va ser una llàstima que el projecte amb Miguel Alvarez no tingués continuïtat. Però ara viu un bon moment i s’ha d’aprofitar. És complicat perquè són tres eliminatòries, però tinc confiança i ho celebraré amb força amb la família si aconsegueix l’ascens”.

Juvenal, tercer ‘play-off

Un altre cas curiós és el de Juvenal Edjogo. L’actual segon entrenador arlequinat va viure dos ‘play-off‘ com a jugador del Centre d’Esports amb signe molt diferent. La temporada 08/09 va caure a la segona eliminatòria davant el Real Unión després d’un arbitratge dantesc a Irun, però dos anys més tard va poder gaudir de l’ascens a Eibar. “La sensació és que estàvem vius després del primer partit a casa. Havíem passat el pitjor i les cartes estaven damunt la taula”.

Sempre explica una anècdota que va servir de motivació especial: “l’entrenador de l’Eibar, Manix Mandiola (ara a l’At. Balears) va fer unes manifestacions dient que se sentien favorits. Tampoc res desbaratat, però jo vaig penjar els retalls de premsa al vestidor perquè tothom ho llegís i crec que allò ens va donar una energia positiva al partit de tonada”. Juvenal va patir a la graderia per una lesió i aquest diumenge li tocarà fer-ho des de la banqueta al costat d’Antonio Hidalgo. El seu tercer ‘play-off’ d’arlequinat.

Comentaris
To Top