És una mica el cor de l’expedició arlequinada. Aparentment és el responsable de material, però tothom sap que el Jordi Bransuela és quelcom més que això. Està per tot i per tothom. El vestidor l’idolatra i l’afició també li té una gran estima. Molts es veuen reflectits en les seves emocions quan el Sabadell fa un gol o guanya un partit important. Encara recordem les seves llàgrimes a Olot després de la permanència. Ara, el Jordi vol plorar d’alegria per un ascens que ell ja va viure a Ipurúa. “Llavors no era el titular de material sinó l’ajudant de Siscu Dinarés que em va ajudar moltíssim a aprendre aquesta feina i li agraeixo. De totes maneres, ho vaig viure en primera línia i molt intensament”, recorda.
Bransuela no para. Carregar el bus d’entrenament, tenir la roba d’entrenament a punt, que no falti res als jugadors, preveure la jornada de l’endemà. Fins i tot ha hagut de planxar samarretes perquè el Sabadell jugarà contra la Cultural Leonesa amb l’equipació arlequinada groga i verda. “És molta feina, però també tinc la col·laboració del cos tècnic, fisios i jugadors i també el club ha posat tot el necessari a la meva disposició”.
És patidor de mena i una de les seves estratègies, a vegades, és “tancar-me al vestidor mentre es juga el partit amb uns auriculars i així no sento res de què passa al terreny de joc. És una manera d’aïllar-se. Però en aquest play-off això és complicat i, a més, els crits dels mateixos jugadors, d’uns i altres, s’escolten per tot arreu. Ja ens va tocar patir davant l’At. Madrid B, però estem en un play-off i és el que toca si vols pujar”.
Una de les imatges de la sortida de l’expedició des de Sabadell va ser veure un seient de l’Estadi Creu Alta entre el material. Jordi Bransuela ens ho explica: “mentre preparàvem les bosses el meu fill em va fer veure que podríem fer un homenatge a l’afició. Vaig pensar que el soci té el seu seient assignat a l’estadi i la millor manera era agafar una cadira, com a símbol dels que hi són i els que, per desgràcia, ja no hi són. Una manera de dir a l’equip que no estarà sol malgrat la distància. El diumenge ja ens vam fer la foto del final del partit al vestidor amb el seient en primera línia. Aquesta cadira serà el símbol de l’ascens si s’aconsegueix”.
Una de les claus de la gran temporada arlequinada és, segons ell, la “gran unió que hi ha a la plantilla. Pot sonar a tòpic, però som una gran família, tots ens ajudem. Els més veterans cuiden dels joves i aquests també són molt responsables. Això s’està notant en aquests dies de concentració en què l’equip està moltes hores junt”. Bransu espera patir moltíssim i també gaudir moltíssim.
