JORDI SERRANO

Aturem el genocidi forestal a Sabadell

[Per Jordi Serrano, historiador i rector de la UPEC]

Ja fa molt de temps que critico la política municipal envers als arbres. Canvien els governs i les polítiques arboricides continuen. És més, a cada canvi de govern engalipen als nous responsables. Crec que al capdavant i al costat d’aquestes polítiques hi ha massa enginyers i massa pocs biòlegs i ecologistes.

Darrera de tot plegat s’ha generat una gran indústria que afecta no només a la venda d’arbres, sinó a les pròpies polítiques dels ajuntaments. El nostre no és, malauradament, l’únic que cau en aquesta gran teranyina d’interessos. En el document municipal Pla director de l’arbrat viari de Sabadell ens informen que tallaran 4.497 arbres.

Està farcit de pretesos criteris tècnics, tots ells amarats de falta d’estima per la ciutat. D’entrada si ara cal guillotinar 4.000 arbres és perquè algú s’ha equivocat durant molt de temps. Faran dimitir a algun responsable? Com pot ser que s’hagin plantat tants arbres en llocs que no toca? Com pot ser que hagin plantat un tipus d’arbre que ara cal eliminar? Ens morirem i no podrem mai gaudir d’un arbre vell, important, majestuós.

Hi ha una necessitat patològica de tallar-los i tractar-los malament. És clar que hi ha molts plàtans, però cal eliminar-los pràcticament tots, ara que fan patxoca? La primera idea usada per tallar-los era que estaven malalts, així es van estassar els que envoltaven el Mercat Central. El resultat: un sol de justícia que recau sobre els pagesos i clients. Era una idea tan ximple com que tots els sabadellencs del Taulí es traslladin a l’altre vora del riu, al cementiri.

Publicitat

La segona gran mentida és que generen al·lèrgies. Està clar, i sense cap arbre els nens encara tindrien més al·lèrgies. Els que protesten són pocs, però són a qui fan cas. Per què l’Ajuntament no actua guiat no pels quatre que protesten, sinó pels milers que volem una ciutat verda? I ara s’argüeix la dimensió dels arbres i de les voreres. La pregunta que no es fan als documents municipals hauria de ser: i si en comptes de tallar els arbres ampliéssim les voreres? Us posaré el darrer exemple de mala gestió.

Es tracta del carrer Antoni Forrellat entre la carretera de Castellar i la plaça Espanya. Han podat els arbres d’una forma exagerada, suposo que és més fàcil i barat tallar-los de forma brutal, però, i els pobres arbres? Així no es poden els arbres! Així es maltracten! Hi ha ja moltes ciutats, inclosa Barcelona, que s’han passat a la micropoda. A Barcelona en alguns indrets es poden els arbres per tal que agafin molta volada, això dota al paisatge urbà d’una qualitat que nosaltres no tindrem mai.

Us imagineu que a les Rambles de Barcelona -no és l’únic lloc, puc posar més exemples- podessin els arbres com a casa nostra? Hi hauria un pollastre mundial. A més n’hi ha 30 d’arrencats de soca-rel. Alguns els han tallat ara, d’altres fa molts anys que no hi són, potser més de 15. Alguns fins i tot tenien una placa a terra amb el nom científic del mateix l’arbre.

No tindrem mai copes dels arbres decents? Quins pecats expiren els responsables d’aquesta malifeta? Crec que caldria crear un consell assessor d’alcaldia format per ecologistes, biòlegs i gent que estima els arbres de la UES i de l’Adenc. Ja està bé de fer el seguidisme de la darrera ocurrència de la indústria auxiliar. L’Ajuntament hauria de promoure activitats, seminaris i jornades on els biòlegs i ecologistes poguessin formar als funcionaris municipals i establir altres criteris.

El paper analitzat no respon a les necessitats dels ciutadans. Cal que els regidors pensin en tots els que no protestem, però que ens emprenyem molt cada vegada que veiem un arbre tallat. Definitivament, som molts més els que estimem els arbres.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top