Renfe ha detectat prop de 500 intrusions en trens i instal·lacions de Rodalies Catalunya des de principis d’any. I xifra el cost de les neteges en 2 milions d’euros.
Tanmateix, no tothom hi veu un acte d’incivisme. És el cas de Ramon Puig, Werens, qui reconeix que “Renfe s’haurà gastat molts de diners a fer aquestes 500 intervencions”. Però contraposa: “Ara donem-li volta: pensem què passaria si contractessin artistes per decorar els vagons, en zones acotades”. El resultat? A parer de Werens, dos: “Tindríem els millors trens del món. I evidentment no costaria ni una quarta part del que es gasten a rentar. Què dic! No costaria ni una desena part!”.
Werens, de fet, creu que Renfe “destrueix obra” quan renta els vagons. I aposta per reivindicar l’art urbà i acordar un gran programa de decoració ferroviària.
Com els busos
I és que el món de l’street art defensa el sentit i utilitat de fer murals als combois. L’artista local UNERL explica les motivacions dels joves: “Un tren amb un grafit és com una pancarta itinerant, que circula, i que veu molta gent”. Sosté, de fet, que no és gaire diferent dels busos urbans. “També porten publicitat en els laterals”. A més, suposa una mena de reapropiació de la dicotomia centre-perifèria. “Com intentes connectar amb el centre? Doncs amb el sistema de trànsit. Pintes un tren i l’envies a fer la seva ruta”.
Un tren de la Renfe al seu pas pel barri de Can Llong, amb el comboi inicial pintat / Lluís franco
UNERL reconeix que la qualitat de tots els treneros (nom en argot que reben els grafiters que s’hi dediquen) no és la mateixa. I que hi ha opinions de tota mena al voltant de la idoneïtat de les seves accions. “Però quan ajunten un component de denúncia i una qualitat artística, el resultat pot ser molt interessant”, exposa. Aquí situa artistes com Moses i Taps, “dels més punters a Europa”. Segons aquest grafiter, “no es dediquen a posar el seu nom al tren, sinó modificar el marc. És una mena de portal de denúncia. I fan filigranes”.
I és que darrere hi hauria una intenció antisistèmica que fa que molta gent s’hi enganxi.
Orígens a Nova York
Els anys 70 i 80 va néixer la cultura de l’esprai a Nova York.I té una clara pinzellada sociopolítica. “Gran part de la gent que pinta trens prové de capes baixes i mitjanes de la societat, malgrat que evidentment també hi hagués alguns artistes de classe alta”, sosté UNERL.
Concretament, de districtes perifèrics com Brooklyn, Bronx, Harlem… UNERL ho entén així: “L’explosió del consum als Estats Units i la centralització als centres va deixar apartada la gent de la perifèria. I comencen a fer tags (firmes) dins dels combois, per donar-se a conèixer i mostrar el seu talent –getting up–, però també com a rebel·lia vers la societat en la qual vivien”. De fet, aquest grafiter sosté que potser ho feien en contraposició al circuit artístic de les galeries (en les quals regna Andy Warhol). Altres totems del moment com Basquiat i Keith Haring, però, també havien fet grafit il·legal i potser també han pintat trens i andanes del metro.
La regidoria de Cultura ha declinat participar en aquest article, tot al·legant que “no és de gestió municipal”.
