Us proposem aquest ‘quiz’ sobre els sabadellenquismes. Es tracta d’aquelles paraules que només (o gairebé) fem servir a Sabadell. Mots nascuts en aquesta ciutat de xemeneies, expressions pròpies, localismes… Un diccionari propi que abunda en la diversitat lingüística de la llengua catalana. Per això, us proposem aquest petit repte: nosaltres us oferim la definició del terme i vosaltres heu d’endevinar a quin sabadellenquisme es refereix (o de la comarca). Algunes definicions estan incloses al llibret Ciutat de paraules, de l’escriptor David Vila i Ros. Altres provenen del filòleg Cesc Prat, mentre que altres han estat recollides aquí i allà. N’hi ha 25!
1. Ficar-se el dit al nas per fer boletes amb els mocs. En català estàndard, fer burilles:
2. Expressió adreçada a la canalla quan demana regals o algú que tot ho vol. Sembles de…
3. El filòleg Cesc Prat explica que aquesta expressió també té equivalents a altres municipis del Vallès:
A Matadepera en diuen: Sembles de…
A Sant Cugat en diuen: Sembles de….
A Castellar del Vallès en diuen: Sembles de…
4. Quan comença a calbejar. I es comença a veure la carn. Com es veu l’ànima dels teixits quan es va acabant:
5. Gra de blat de morro torrat. En català estàndard, blat de moro. I per influència del castellà, quico. Vaja, allò que volem que ens portin per acompanyar la cerveseta:
6. Planta de flor vermella que brota a la primavera. Quan va acabar el confinament, ens la vam trobar al rodal
de Sabadell:
7. I saps com li diuen a la mateixa planta a…
Sentmenat:
Terrassa:
8. Persona bruta, deixada, llardosa. S’aplica especialment a les persones. El trobem documentat al poema Tirallonga de monosíl·labs, de Pere Quart, qui afegeix aquest mot entre els prop de 300 monosíl·labs que incorpora:
9. Mmm… Una altra vegada, a la veïna Sentmenat fan servir una paraula molt semblant a la de Sabadell per referir-se a la persona bruta. Ah! Però alerta, no són localismes diferents, sinó el mateix pronunciat lleugerament diferent. De què parlem?
10. Recordes com, quan eres petit i estaves al camp de futbol, aquell senyor passava venent una branqueta d’estrep? Què cridava, per tal que la gent sabés quin producte venia?
Els sabadellenquismes també van arribar a les emoticones / VICTÒRIA ROVIRA
11. Lloc de la casa on es guarden els comestibles, ubicat normalment sota l’escala:
12. Persona poc formal, poc creïble, beneit. En registre informal, cantamañanas. També es pot aplicar als infants que fan el romancer a l’hora de menjar:
13. Tancar a la garjola, al calabós. Durant una època, el calabós de Sabadell era sota l’escala de l’ajuntament. D’aquest fet en va derivar l’expressió, que va continuar sent utilitzada fins i tot quan el calabós ja havia canviat d’ubicació:
14. Postres que s’elaboren des del 1928. Genescà és la pastisseria autora de la recepta i la va transmetent de generació en generació. Els seus ingredients són la farina, la nata, la mantega i el sucre. Com en diem?
15. Estri que utilitzem per netejar el terra (i reconeguem-ho: ho diem per influència terrassenca):
16. Mot per anomenar els fems, que prové de la veïna Sentmenat:
17. Donar conversa a algú sense contrariar-lo. En català estàndard, seguir la veta:
David Vila i Ros puntualitza que aquesta paraula genera confusions fora de Sabadell: “No l’entenen i la malinterpreten sempre. S’ha d’explicar molt bé que és seguir la veta”.
18. Si et quedes a dinar a l’oficina, potser portes el menjar de casa. I si tens la parla de Terrassa, t’hauràs d’emportar l’àpat dins una…
19. La ruta ciclista més clàssica que connecta Sabadell amb Mura, Granera Sant Llorenç i tornada a la ciutat:
20. Fer servir quelcom nou perquè perdi la rigidesa inicial i s’adapti a l’ús quotidià. El mateix escriptor Vila i Ros té una novel·la en què aquest mot és part del títol de l’obra:
21. El que hi havia als pous morts de les cases, el que hi havia sota les comunes, la femta humana:
22. Ser un baliga-balaga. Persona que no té formalitat en res; taral·lirot:
23. Expressió per anomenar una persona molt afortunada:
24. Adjectiu que defineix aquella persona molt neta d’higiene:
25. Per ratificar una afirmació, com a sinònim de sí (i el seu equivalent negatiu):
El rodal de Sabadell / LLUÍS FRANCO
“A Sabadell parlem l’estàndard central, probablement el que empraria Pompeu Fabra”
Prat és un incansable activista cultural, tant en la recuperació dels mots genuïns de la comarca, la història recent, el patrimoni industrial, com els noms propis del món cultural (escriptors i poetes, pintors..). També elabora un enigma diari, des del seu compte a Twitter, @banyeres (en referència a la casa en què vivia antigament, Cal Banyeres). Sovint introdueix noves referències a la Viquipèdia.
“Crec que el català que es parla a Sabadell s’assembla molt al que feia servir Pompeu Fabra a la seva època”, explica Prat. “Fabra era de la Vila de Gràcia –abans de ser annexionada per Barcelona– i en el seu temps no havia entrat la substitució de la neutra per la a, que caracteritza el que anomenem català xava”. Per això, sosté Prat, el català parlat a Sabadell correspondria a “l’estàndard central”. Bé, a Sabadell i als municipis del Vallès en general, matisa. “Gens afectat”. Pel que fa als localismes, avisa que “sovint pensem que una expressió només la diem nosaltres, quan en realitat també la comparteixen altres municipis”.
L’arqueologia lingüística de David Vila i Ros
Despertar la sensibilitat lingüística. Aquest és l’objectiu de Ciutat de paraules. Els sabadellenquismes fil per randa, llibret que recull tota mena d’expressions pròpies i que ja té tres edicions. També de Llenguaferits, un projecte a quatre mans entre l’escriptor i la filòloga Jessica Neuquelman (Dunkerque, 1983), francesa del nord que ha residit a Sabadell durant anys.
Aquesta setmana, precisament, han publicat un vídeo centrat en la parla “entre xemeneies”. O sigui, els sabadellenquismes. I justament han anat a consultar el filòleg i activista cultural Cesc Prat. A més, el vídeo de Llenguaferits de la setmana vinent serà una mena de segona part, que també estarà centrada en Sabadell.
