Sabadell i Espanyol es tornen a veure les cares 30 anys després. Entre els dos clubs hi ha hagut històricament una gran connexió de jugadors que han defensat les dues samarretes. La llista és interminable: des de Bartoli, als millors anys del Sabadell en la dècada dels 50, als sabadellencs Lluís Muñoz o Iván Díaz, podem citar els Tintín Márquez, Edu Mauri, els germans Orejuela, Escalza, Romera, Miguel Ángel, Gallart, Golobart, Zúñiga, Raúl Tamudo…
Un dels més mediàtics va ser, sens dubte, Rafael Marañón. Internacional –va estar en el Mundial de l’Argentina– i un passat a Gijón, Reial Madrid i Espanyol –on encara és el màxim golejador històric en totes les competicions–, va arribar a un Sabadell a Segona B amb 35 anys (83/84). Ara forma part del Consell d’Administració del club blanc-i-blau, rodejat de xinesos, exercint funcions institucionals, però continua fent classes d’Arquitectura tècnica a la Universitat Politècnica de Catalunya.
Com recorda el seu fitxatge pel Sabadell? Molt senzill, l’Espanyol em va donar la baixa i va aparèixer l’opció del Sabadell. Tot i la meva edat, havia sigut el màxim golejador de l’equip entre totes les competicions, era el capità i penso que podia haver continuat a l’Espanyol un any més, però el club va voler apostar per un projecte amb gent més jove. En aquell moment vaig rebre una oferta per jugar a l’estranger, però em faltava poc per acabar la carrera d’Arquitectura i ja feia les primeres classes de professor tècnic i vaig decidir quedar-me i acceptar la proposta del Sabadell. El president Rafael Arroyos hi va insistir moltíssim, volia que fos el líder de l’equip.
I ho va acabar sent, aconseguint l’ascens a Segona A. Ens va costar una mica al principi, no era fàcil adaptar-se a la Segona B. Teníem futbolistes que només havien conegut la Primera o Segona A i jugar a certs camps era complicat. A la Creu Alta, en canvi, ens ho passàvem molt bé.
Marañón celebrant un gol a la Creu Alta / D.S.
Marañón va fer 16 gols i tothom recorda un famós pòquer contra el Compostela… És cert, en van ser 16 i això que jo no tirava cap penal ni faltes perquè això estava reservat per al Tanco. Em quedo amb un dels meus millors gols contra l’Alabès en un partit que era decisiu per optar a l’ascens. Vam remuntar jugant amb 10 tota la segona part. Això ens va permetre arribar a l’última jornada depenent de nosaltres i la victòria a Binéfar ens va donar el títol.
Vostè va sortir d’El Segalar a coll de l’afició i aixecant una copa. Es va fer estimar, oi? Moltíssim. Jo sempre ho dic: tinc el cor de l’Espanyol i soc perico, però va ser un orgull defensar la samarreta del Sabadell dues temporades i després una tercera com a segon d’Uribarri en què vam aconseguir l’ascens a Primera Divisió. Sempre li estaré agraït a l’afició arlequinada.
Ens pot aclarir, passat tant de temps, si era veritat la seva mala relació amb Jaurrieta? Allò va ser la meva espina clavada. Era de la meva terra (Navarra) i coneixia el seu pare. Jo mai havia tingut mentalitat d’entrenador, però l’Antonio era molt seu i pretenia que jo seguís el lateral quan pujava. Jo només volia fer-li entendre que podia ser més eficaç si em dedicava només a atacar. El Marañón no va tenir res a veure amb la seva destitució. És cert que amb Vicenç Dauder vaig fer més gols.
Ara, des de l’òptica de l’Espanyol, l’únic objectiu possible és l’ascens. Tothom parla d’un gran equip. Potser tenim un gran equip per a Primera, però estem a Segona i es juga d’una altra manera. A vegades cal fer un joc menys atractiu, però més pràctic. Estic segur que l’Espanyol lluitarà a dalt, però no serà gens fàcil.
De moment, l’arrencada ha estat bona i diumenge visiten un Sabadell encara sense puntuar. Com ho veu? Doncs serà un partit complicat per a l’Espanyol. He pogut veure els dos partits del Sabadell i m’ha agradat molt. Juga bé i ho posarà molt difícil. M’agradaria ser a la Nova Creu Alta. Jo ho he demanat al club.
N’KONO I L’EXPERIÈNCIA A SEGONA A
Thomas N’Kono va arribar al Centre d’Esports la temporada 91/92 formant part d’un projecte ambiciós que va fracassar. Aquell anomenat Súper Sabadell que havia d’optar a la Primera Divisió va acabar patint per evitar el descens.
Què li va passar a aquell Sabadell farcit d’exjugadors de Primera? Justament aquest va ser el problema. Els jugadors estaven acostumats a competir a Primera, però no es van adaptar al joc de Segona Divisió. Des del principi va haver-hi problemes, vam tenir tres entrenadors i no va ser senzill.
El seu fitxatge va aixecar una enorme expectació. Com recorda aquelles llargues negociacions amb el president Rafael Arroyos? Jo tenia una bona oferta del Lleida i tot es va allargar una mica. No va ser fàcil, però al final em vaig decidir pel Sabadell. No només va causar impacte el meu fitxatge sinó que van arribar altres companys amb una gran trajectòria (Bossio, Zurdi, Zúñiga o Gilson). Va ser una llàstima, però no vam funcionar com a equip, mai ens vam acoblar.
CEDIDA (RCD ESPANYOL)
Tot i el regust amarg col·lectiu, N’Kono té un bon record de la seva etapa arlequinada? En l’aspecte personal em vaig sentir estimat per la gent i vaig poder conèixer companys que són grans persones, com Barbarà, Saura o Carlos Añón, amb qui encara mantinc relació. El futbol també serveix per això.
També li va quedar aquells dos penals aturats a Ipurúa i l’ovació del públic en retirar-se, oi? Segurament va ser la meva millor actuació. No és gens habitual parar dos penals en un mateix partit i tampoc el gest d’esportivitat de l’afició rival. Un gran record.
Vostè ha jugat a Segona A amb l’Espanyol i el Sabadell. Quin consell pot donar ara als homes de Vicente Moreno? L’entrenador és qui mana, jo només puc dir que vaig conèixer la duresa d’aquesta categoria i sé exactament com és. Amb l’Espanyol vam pujar en una promoció als penals, patint moltíssim. Jo no vaig poder jugar perquè estava amb la selecció.
Ara l’Espanyol torna a partir amb l’etiqueta de gran favorit. Més pressió? La pressió la tenen tots els equips. El que hem de tenir és la responsabilitat de fer bé les coses i ser molt humils. Els noms no et fan guanyar partits.
El Sabadell afrontarà el duel amb zero punts. El fa més perillós? He vist els seus dos partits i serà un rival molt complicat de jugar. Sabem de la seva capacitat i li haurem de tenir molt de respecte.
