Des de petits i adolescents, Roger Padrós (Polinyà, 1997) i Marina Prades (Barcelona, 1990) viuen la passió per la música. Després d’anys d’estudis i pràctica, els dos han començat una carrera musical que ara es veu empesa gràcies a la seva participació en el programa La Voz d’Antena 3. Padrós és cantautor en solitari i Prades intèrpret, que en l’espectacle televisiu forma duo amb el sabadellenc Oriol Padrós. Tot i no ser sabadellenca, ella se sent “semiadoptada” perquè ha actuat una cinquantena de vegades a la Cava Urpí.
Com va començar la vostra carrera musical?
Roger: Des de petit els pares em van apuntar a piano i solfeig. A partir dels 16-17 anys vaig entrar a l’Escola de Música de la Creu Alta i com que al meu grup no hi havia cantant m’hi vaig posar ‘a veure què passa’. Em va agradar i també vaig començar a escriure. Ara tinc un EP amb 5 temes que fa un any que va sortir: Mil más.
Roger Padrós, en una imatge promocional / CEDIDA
Marina: Als quatre anys vaig començar a tocar el violí. Sempre havia cantat, però de manera amateur i no vaig estudiar cant fins als 18 anys. Amb el violí vaig fer el grau superior d’interpretació al Liceu i amb el cant em vaig formar en diferents anys. També tinc la carrera de magisteri musical i soc mestra.
I, aquesta temporada, a ‘La Voz’.
R: A partir de treure el disc va sortir l’oportunitat de presentar-me als càstings de La Voz per casualitat, va coincidir. L’11 d’octubre de l’any passat sortia el disc i el següent dia 14 signava el contracte amb el programa.
M: Em van proposar fer el càsting de La Voz i en aquell moment li vaig dir a l’Oriol Padrós, que treballem com a duet i tenim nom: 22 Dúo.
Com està sent l’experiència?
M: És molt diferent de tota la resta. No et pots imaginar el que és si no estàs allà, sobretot el dia de les audicions, que va ser molt especial. Aquell escenari no és igual a res que havíem fet fins ara. Molts nervis i la sensació que t’estan jutjant i és important que els donis la volta, perquè si no no assoleixes l’objectiu.
R: Mai t’imagines el que és fins que hi ets. Era dels que pensava ‘com pot ser que la gent s’emocioni tant’, i ostres, i tant que sí. Sortir allà tot en silenci amb quatre dels músics més importants del país com Alejandro Sanz, Pablo López o Laura Pausini tot i ser italiana… Més que fer una actuació és que et jutgen en un minut i mig. L’experiència és fantàstica i trobes gent meravellosa. Tots treballem buscant el mateix somni, de viure de la música.
Quines cançons destacaríeu de les que heu interpretat al programa?
M: Nosaltres fem una llista prèvia i el programa et suggereix els temes que poden anar bé per a les audicions. Vam escollir ‘More Than Words’ perquè realment és un duet i podíem cantar els dos.
R: La meva música parla molt sobre vivències personals o sensacions, molt d’estats d’ànim. I em va agradar molt poder interpretar All I Want de Kodaline.
Com us ha fet evolucionar participar en ‘La Voz’?
R: Et fa madurar molt ràpidament. Des que fa un any vaig començar a participar-hi i fins ara em noto un canvi important, i en l’àmbit musical igual, crec que he millorat una barbaritat.
M: Per a nosaltres era una experiència per promocionar-nos més i tenir més visibilitat, i ens ha anat molt bé.
