La relació de Maradona amb el Centre d’Esports va més enllà de la seva presència puntual a la Nova Creu Alta o la famosa foto d’arlequinat. Ho hem volgut descobrir amb alguns protagonistes directes de l’època. Tot arrenca amb el fitxatge del migcampista Osvaldo Dalla Buona, conegut amb el sobrenom de Cebollitas, un fet molt clàssic del futbol argentí. Ell es va convertir en el fil conductor de la connexió entre El Pelusa i el Sabadell. L’Osvaldo i Maradona eren amics íntims, es coneixien des de petits. El massatgista del Centre d’Esports en aquell moment, Josep Orriols, fins i tot assegura que “una de les germanes de Maradona era la parella de l’Osvaldo”.
Sigui com sigui, Maradona es va involucrar de ple en la carrera del seu amic i el Sabadell, a Segona A, semblava un excel·lent aparador. Per al club arlequinat també podia significar un bon reclam tenir a prop la influència mediàtica d’un crack mundial com Maradona. La seva presència no es va limitar a veure alguns partits a la Nova Creu Alta, sinó que se’l recorda fins i tot en alguns entrenaments de l’equip arlequinat. “Va ser molt gratificant mantenir alguna xerrada amb ell al vestidor. No eren temes transcendents, però ja ens donàvem per satisfets de poder tenir al davant un dels nostres grans ídols futbolístics”, apunta Francisco Gómez, Tanco.
“Al camp feia coses que ningú feia i va marcar una època”, resumeix l’exjugador i tècnic del Centre d’Esports Roberto Elvira per argumentar la seva admiració cap a l’astre argentí. El Roberto explica una curiosa anècdota amb ell: “Juntament amb altres joves de la plantilla, com Paquito i Gala, vam visitar l’Osvaldo, que s’havia lesionat i estava a casa de Maradona fent la recuperació. Abans de marxar, el Diego ens va portar davant d’un enorme armari ple de botes de la marca Puma, de diferents models i números. Ens en va regalar unes quantes i puc dir que vaig jugar diversos partits amb les botes que em va donar Maradona”.
La famosa casa de Maradona. La coneguda com la casa de Pedralbes. Diuen que allò era com un fortí. El Honved Orriols ho corrobora amb la impactant imatge de la seva primera visita. “Era de nit i a la porta em va rebre l’agent de Maradona, el peculiar Jorge Cyterszpiler, acompanyat d’un goril·la amb un rifle”. També li va cridar l’atenció que “la taula del menjador era com un camp de futbol amb les dues porteries”.
Què anava a fer Orriols a casa de Maradona? “Doncs massatges. Ell va patir l’anomenada malaltia del petó i no podia entrenar amb el FC Barcelona ni moure’s d’allà. L’Osvaldo em va demanar si li podia anar a fer uns massatges per mantenir en condicions la musculatura. Converses? Sí, vam xerrar, però gairebé tot era futbol. En aquell moment em va semblar un noi bastant tímid”, explica. Després van tornar a coincidir quan el Josep exercia de massatgista a la selecció catalana i es van enfrontar dues vegades a l’Argentina. En una ocasió, Maradona era l’entrenador. “Se’n recordava de mi, vàrem fer certa confiança”.
El simbolisme del ‘10’
La samarreta amb el dorsal 10 sempre ha tingut un simbolisme en el món del futbol. S’ha relacionat amb el jugador de més qualitat. Maradona ha estat l’exemple més evident. En el Sabadell, el 10 el lluïa el gran capità Lino Gutiérrez: “Per a mi va ser un orgull portar el mateix número que el Diego, que era el meu ídol i el millor jugador del món. En l’àmbit futbolístic era com Déu. Cada vegada que posen els seus famosos gols contra Anglaterra del Mundial del 86 amb la retransmissió argentina se’m posa la pell de gallina. Ara podríem entrar en comparacions amb Messi, a qui considero el millor de la història, però el futbol ha canviat moltíssim en tot: nivell físic, instal·lacions… El gol de la mano de Dios ara ja no seria vàlid amb el VAR, per exemple”.
Lino, per la seva posició, va compartir molts partits amb l’Osvaldo. “Vam mantenir una excel·lent relació. El meu record és d’un bon xaval, molt treballador, humil i es portava força bé amb tots els companys. En una ocasió vam anar a dinar a un restaurant argentí de Barcelona, crec que es deia Corrientes, i vam coincidir amb Maradona i tot el seu seguici. També hi havia els seus pares i l’agent Cyterszpiler. Ens va saludar molt amablement i vam estar xerrant una estona”, assegura. L’Osvaldo va deixar un bon record al vestidor arlequinat. “Semblava que no tenia res a veure amb la tropa que vivia a la casa de Pedralbes. Feia una vida molt normal i tenia un tracte fenomenal amb nosaltres”, assegura Roberto. Lino i Tanco també recorden que “a vegades, quan l’equip viatjava en avió, passàvem per casa seva a buscar-lo i anar junts cap a l’aeroport”. El Cebollitas va fer possible l’especial connexió entre Maradona i el Centre d’Esports.
