Opinió

París, París….Per què? Com és possible? Pares i educadors ajudeu-nos.

SALVADOR ATEMPTATS

Els atemptats de París

Quin desastre de món! Guerres, injustícia, corrupció, pobresa, malalties, desigualtats, canvi climàtic, narcotrafic, atur… Ara ens arriba la massacre de París. Què fem? Què serà dels nostres fills? Hem de quedar-nos amb els braços plegats i que ens treguin les castanyes del foc els altres i que mentre els rics siguin més rics i els pobres es morin? I qui són els altres? Polítics?

Recordo el 11-S a New York. La immensa commoció de l’atemptat de les torres bessones. Jo estava allí. Havia anat més d’una vegada a dinar al restaurant “Windows on the world “ que coronava l’edifici. Si algú m’hagués dit que aquelles massisses estructures serien totalment destruïdes l’hauria qualificat de boig…. i les twin towers van caure de forma espectacular. Si només fa uns dies algú hagués profetitzat el que ha passat a París, amb tanta policia i vigilància, l’hauríem qualificat de visionari. I pren nota, amic lector, ja n’estan preparant unes altres. Estem davant d’un dragó amb mil caps, d’un pop amb mil tentacles.

Els americans es van posar en guàrdia i, amb arrogància, van iniciar una més que desafortunada guerra, en la que van morir milions de persones i que no va arreglar res. Avui tenim una rèplica inesperada i ja hi tornem a ser. França declara la guerra…. Escalada, tirem bombes i el màxim que aconseguiran serà aixafar un cap del monstre. Que seguirà viu amb odi a les seves entranyes.

Entretant els diaris han fet córrer rius de tinta omplint fulles i fulles sense dir res que valgui la pena. S’han desplaçat a la capital francesa centenars de cadenes de televisió, milers de corresponsals i tots amb la mateixa cançó. Tot plegat, variacions sobre el mateix tema. Una pèrdua de temps.

També recordo que uns dies després del 11-S va tenir lloc una celebració solemne a la catedral de Philadelphia, en la que estaven presents, el President, ministres i representants de les diferents religions. El millor del millor. Tot units davant de la barbàrie terrorista. El bé, la raó en front del mal i el sense sentit. Què bons som els bons!

Publicitat

Jo, pobre de mi, anava mirant l’espectacle a la televisió i rumiant se’m va ocórrer que tot plegat era una gran comèdia. Acabada la funció, tots a caseta i tan tranquils. Limusines, helicòpters i un bon sopar. Ja em complert.

El que no estava tranquil era jo. Em preguntava i repreguntava el perquè. Poc a poc vaig arribar a la conclusió – sacrilegi!- de que els culpables eren el conjunt dels senyors bons que es varen reunir a la catedral, como mutatis mutandis, ho són també de la massacre de París.

Que els terroristes són assassins despietats i sanguinaris no hi ha dubte. Pero la gran pregunta és: per què? Què els motiva? Es tracta de gent cega i desesperada, representants de milions de correligionaris que es senten discriminats, maltractats, humiliats. Vaig pensar en el poder de l’imperialisme que, com un tanc, passa per sobre de les persones i la seva dignitat; vaig pensar en les víctimes del conflicte israelo-palestí, en els malalts greus palestins que els aturen a la fontera d’Israel i esperen que morin per deixar-los passar, en el coets que els palestins disparen sobre Israel. I avui a Síria, un bressol de la civilització, bombardejada i destruïda mentre el món no fa res i com els seus fills, milions d’ells, arrossegant-se pels camins del Est de Europa passant fred i misèria. Mares amb criaturetes als braços... I en els nens africans que s’ofeguen en el Mediterrani, i els milers de morts amb les pateres que s’enfonsen.

I d’això qui en té la culpa? Tots plegats. Aquest occident egoista i ple de cobdícia. Els interessos dels poderosos de la terra. Les grans potències que ho volen tot i que geopolíticament dominen el món, fomenten les guerres i fabriquen armaments per lucrar-se. La causa també esta en les desigualtats socials i la corrupció.

Tu, i jo pacient lector, podem fer poc. El meu petit granet de sorra ha estat el repetir en el meu entorn dues frases molt senzilles: Mentre l’home creixi, pugi, treballi i prosperi pensant exclusivament en ell, contribuirà clarament a la injustícia del món i de retruc al terrorisme. Només quan creixem, pugem,treballem i prosperem i pensem en el proïsme, farem que el món sigui millor i contribuirem a la pau del món. Els altres, els altres…I no solsament a nivell personal sinó  també a nivell d’empresa.

Com m’agradaria que això ho sentissin els nostres nens de la boca dels seus pares i dels seus mestres! Pares i mestres, animeu-vos. És el vostre granet de sorra. Les criatures són esponges, feu que s’amarin de generositat. Hem de fer alguna cosa.
Sóc conscient que sóc un càndid. No és cap pecat. “Les grans potències que ho volen tot i que geopolíticament dominen el món, fomenten les guerres i fabriquen armaments per lucrar-se”

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top