La importància del Banc Sabadell en el creixement de la indústria local és innegable. Un dels personatges més importants en l’evolució del banc i de la seva íntima relació amb la ciutat va ser Francesc Monràs Ustrell (1905-1977). L’any 1926, amb només 21 anys, quan era un dependent, Monràs va alertar el consell d’administració del desgavell financer de l’entitat, evitant una fallida segura i assumint des de llavors la gestió de la crisi i, posteriorment, la direcció general del banc fins a la seva mort.
La seva figura ha estat recollida en un llibre escrit pel periodista Pere Font Grasa i editat per la Fundació Ars, i anit es va presentar a la seu històrica del banc, a la plaça de Sant Roc, amb la presència del president del Banc, Josep Oliu Creus, l’alcaldessa Farrés, bona part de la família Monràs, i una nombrosa representació de la societat civil local. En paraules de Pere Font, el banc “es va aixecar per la voluntat tan sabadellenca de no perdre passada; de caure i aixecar-se; de crear i perseverar; de donar i de rebre; de sumar i de multiplicar; de teixir voluntats; i de repassar les peces per positivar l’activitat industrial, comercial, social i cultural”. És bo recordar com la capacitat de lideratge i la resiliència han aportat grans coses a la ciutat.
