Publicitat
Ciutat

Lluís Blanch (Taulí): "Ens hem de fixar en aquells països en què el coneixement és el seu motor"

El doctor Lluís Blanch, en una imatge d'arxiu / CEDIDA

El doctor Lluís Blanch és el director delegat de la Fundació Parc Taulí i de Recerca i Innovació de l'hospital, i ha participat diàriament en el Comitè Executiu de Crisi de la corporació -ja dissolt- per gestionar l’epidèmia. En aquesta entrevista situa el paper de la fundació en aquest moment, reclama més pressupost públic per a la investigació i fa una crida a la prudència de cara al desconfinament, entre altres.

Quin és l’objectiu de la Fundació Parc Taulí en aquest moment?

Col·laborar en tot el que sigui per fer front al coronavirus. La Fundació, amb tots els mitjans de què disposa i grups d’investigació bàsica, es posa a disposició tant dels serveis mèdics com de laboratori per poder atendre els malalts amb coronavirus. Això vol dir que hi ha professionals que han deixat de fer investigació perquè s’han hagut d’incorporar als equips assistencials o en temes de laboratori. Nosaltres ja hem col·laborat amb reactius, equipaments, etc, en fi, amb tot el que hem pogut.

A la vegada, hem preservat investigació clau no relacionada amb el coronavirus però que hem de seguir. Aleshores, aquesta investigació es pot fer amb teletreball o, en alguns casos presencial, perquè és investigació que parar-la ara significaria deixar de contestar preguntes que pensem que són importants o que seguiran sent molt importants una vegada hagi passat la pandèmia perquè probablement afecten a respostes que la població necessita per la seva salut.

I també participar en projectes relacionats amb el coronavirus, tan centrats a investigar què està passant com col·laborant en altres projectes de l’Estat com el programa Orfeu d’Oriol Mitjà. També recollim i guardem mostres al nostre biobanc, un servei a disposició de tots els investigadors, però que s’ha de fer amb una certa normativa. I participem en projectes tecnològics com pot haver estar col·laborar en el desenvolupament d’un respirador o en crear sistemes d’informació agnòstics, que des d’aquí el Parc Taulí es comuniquen amb qualsevol dispositiu mèdic per controlar millor tots els nostres malalts.

La Fundació no és que sigui la Fundació i l’hospital. Són els professionals de l’hospital en el seu entorn de coneixement que fan recerca i innovació. Seguim funcionant però, això sí, molt centrats en la covid.

Quants projectes tenen relacionats amb la Covid-19?

En tenim molts en marxa, més de 25 que haguem demanat finançament. 

Quin pressupost té la fundació per tirar endavant aquests projectes?

La dotació de la fundació és el capital humà i la que ja tenim per fer projectes, etc. Hem esmerçat recursos per temes concrets que després apliquem a convocatòries públiques perquè pensem que hi ha temes que és transcendental que s’investiguin. Per exemple, saber si els nostres professionals sanitaris estan protegits i, això, relacionar-ho amb un projecte de diagnòstic encara més precís i més ràpid que les proves PCR. 

Amb tot allò que considerem que és súmmament important i que hem d’avançar els diners, ho podem fer.

Valorar molt que hem rebut mecenatge, que ja farem la seva comunicació i reconeixement, però ha estat molt important també per tirar endavant uns quants projectes i agraïm molt aquestes donacions.

"La població és molt sensible per un tema que ens afecta a tots"

Quantes donacions i diners han rebut ja?

Una quantitat considerable. Puc dir que la població és molt sensible per un tema que ens afecta a tots i que és desconegut. Per moltes coses que ens pensem que sabem i que hi hagi molta informació, encara hi ha vessants de la malaltia que són desconegudes i qualsevol contribució, en aquest sentit, és bona.

Què han après del virus durant aquest temps de pandèmia?

Una cosa molt simple i que tota la població es pot imaginar: en un moment donat podem tenir una pandèmia i no perquè estiguem al segle XXI no es pot reproduir una situació de pandèmia que pot afectar tota la població mundial.

També hem après que la col·laboració entre científics i polítics ha de ser molt més fluida. Per lluitar contra una pandèmia la ciència és clau i la ciència és clau per escoltar-la amb tots els dubtes que té. Una pandèmia és un virus que en un moment donat afecta tothom, una malaltia desconeguda. Hi ha molts aspectes de la malaltia que no coneixem i, per tant, és molt difícil saber, una mica, com evolucionarà tot això. Per tant, cal un punt de prudència amb tot el que ha de fer la població, que ho està fent molt bé de quedar-se a casa, i seguint el que diuen les autoritats sanitàries, que a vegades també tenen els seus dubtes i això s’ha d’entendre.

Crec que la pandèmia ens ha ensenyat també com en un moment donat una determinada població d’una franja d’edat una mica elevada pot ser molt més sensible a una malaltia que una franja d’edat més jove. Això també ens ha de fer pensar una mica en què ha representat tot això per la gent de més edat, com a societat hi tenim un deure.

Per últim, ens hem vist a vegades una mica desbordats perquè no teníem segons com material. I crec que això és un missatge perquè tots, com a societat, pensem si en una situació com aquesta hem patit la globalització o deslocalització de les coses que es fan, perquè [en aquesta situació] tots els governs han sigut molt proteccionistes.

"Tenim la incertesa de si tindrem alguns brots més"

Hem d’investigar molt més perquè tenim la incertesa de si en els propers mesos o el proper hivern tindrem alguns brots més. Això és una incertesa i com més preparats estiguem millor. Per tant, s’han de destinar recursos públics i privats a la investigació perquè la recerca és cabdal perquè com a societat puguem lluitar millor contra les malalties. I això és un missatge claríssim cap al mecenatge i cap a la proporció del PIB que s’ha de destinar a la recerca i la innovació.

Quin percentatge del PIB creu que s’hauria de destinar a la investigació?

Ja s’han fet esforços aquests dies, i ara perquè tots tenim un problema fem això. El problema és quan tornem a la normalitat. Aleshores, ens hem de fixar en aquells països en què el coneixement és el seu motor. I que el PIB sigui, com a mínim, la mitjana europea [2,06%] o superior. Ara estem molt per sota [1,24% a Espanya el 2019]. I aleshores prioritzar amb què fem aquesta recerca, quins són els projectes que hem de fer aquí.

"S’ha de treballar més la col·laboració público-privada"

I s’ha de treballar més la col·laboració público-privada, tenir un model molt més anglosaxó, perquè així s’obtenen moltíssims resultats en altres països. Quan ajuntes l’acadèmia amb les empreses, ells tenen un coneixement, nosaltres en tenim un altre, i fem grans coses que després retornen a la nostra societat. I si retornen a la nostra societat crearan llocs de treball, generaran retorn econòmic, etc. Hem d’evolucionar amb això i que cada vegada sigui més.

Quins són els principals dubtes que els genera a hores d’ara la Covid-19?

Tenim dubtes en el tractament, encara se n’està buscant un d’efectiu. Hi ha estudis aleatoris en marxa per saber què anirà bé o no, però com ja es deia a l’Edat Mitjana, el confinament és el que para una pandèmia. Per tant, hem de fer molt cas a tots els temes epidemiològics mentre tinguem el risc que això torni a passar.

Després hi ha el tema de desenvolupar una vacuna, que hi ha molts grups d’investigació que ho estan fent. No és el mateix buscar una vacuna ara que als anys 70, és molt diferent. Ara es coneixen molt més bé tots els mecanismes genètics, els experts viròlegs hi estan treballant i segur que tindran èxit perquè avui en dia el coneixement avança ràpidament. I aquesta serà la millor manera per combatre aquesta pandèmia, amb una vacuna o un tractament com s’està buscant activament.

Algun dels projectes de la Fundació Parc Taulí se centra en trobar una vacuna?

Publicitat

Col·laborem amb projectes de gent que sí que, potser, tenen com a finalitat desenvolupar una vacuna. Nosaltres, específicament, el que fem és participar en projectes de diagnòstic de la població i trobar tests més ràpids que ens puguin dir qui ha passat la malaltia i qui no, que també és un tema d’investigació molt important.

"La nostra predicció s'ha complert plenament"

Temen per un rebrot del virus en els propers dies?

Trilla, Simón, Mitjà, etc, podrien contestar millor que jo aquesta pregunta. El que jo sí que sé és que quan vam començar a detectar el virus, no només ens vam fixar en els models matemàtics de predicció d’epidemiòlegs de prestigi, aquests i de la resta del món, sinó que nosaltres, de la nostra àrea, del nostre hospital, amb els nostres epidemiòlegs, vam fer exactament la predicció de la nostra àrea, i s’ha complert plenament. Amb una setmana de diferència hem arribat al pic, a la desescalada.

Per què els ha servit això?

No per saber que els nostres epidemiòlegs són bons, que ho són molt i, d’acord o no, ja ho sabíem, sinó perquè hem pogut fer tot el nostre pla de contingència. Amb temes tan importants com on posàvem els malalts covid, no deixar d’atendre patologies vitals, que ho hem seguit fent, i a la vegada multiplicar per tres i per quatre la nostra capacitat de cures intensives. Tot, mobilitzant una sèrie de professionals, companys anestesiòlegs, de medicina d’Urgències que, juntament amb els intensivistes, han portat tots aquests malalts perquè cadascú, per ells, no poden fer-ho perquè no tenen la gent. I, en canvi, han sabut treballar com un equip i compartir coneixement per portar tots aquests malalts.

Això també influeix molt en la predicció perquè tu has d’estar preparat perquè quan arribi el pic puguis atendre totes aquestes persones de la millor manera possible, ja que superen per molt la capacitat que tenim. En aquest cas, al Taulí hem fet aquesta gran UCI que es pot escalar a quasi 200 llits a la Gran Via, que de moment no hem necessitat, però si fos el cas estaríem preparats per fer-ho.

Vostè mateix participa en un dels projectes que està ha en marxa, en què consisteix?

Un malalt crític genera tota una quantitat d’informació, que pot ser de les mostres, com la sang, i les seves constants vitals: què fa el cor, l’oxigenació, la pressió arterial, etc. A partir dels desenvolupaments de software que ha fet el Parc Taulí a través d’una spin off que surt d’allà mateix, Better Care, tenim una plataforma de connectivitat agnòstica, que vol dir que connecta qualsevol aparell (monitor de senyals, respirador, etc), extreu les dades i et permet veure-les i serveix per veure coses que el malalt a peu de llit no veu. Després, tot això, ho posa en un repositori de grans volums de dades (big data) i, a partir d’aquí, fem intel·ligència artificial. Recollim totes les senyals que surten en una pantalla, no a diari, 200 vegades per segon. Són operacions matemàtiques complexes que si la senyal no és molt fiable no es poden fer, per tant, s’ha de recollir d’una manera molt fiable, real i veraç.

Com que és una malaltia desconeguda, no sabem com es comporta fisiològicament a aquest nivell. És a dir, quan aquest malalt està en un respirador; quan es desperta i no sap on és, perquè aquesta malaltia això ho produeix; com es comporta quan té febre, etc. Aquesta malaltia dura molts dies i, per tant, l’anàlisi d’aquestes dades complementa perfectament l’assignatura genòmica de la malaltia.

Hi col·laboren empreses de software com Better Care; experts en la relació cervell-pulmó de la Universitat de Saragossa; neuropsicòlegs; grups d’altres hospitals, etc. 

En quin punt està el projecte?

Ara estem recollint les dades dels malalts que tenim, intentarem fer-ho en dos hospitals. No crec que arribem a tenir-ne molts, seran una vuitantena, però s’ha de tenir en compte que de tots aquests malalts ho recollim tot. El volum de dades és enorme i això ens permet fer extrapolacions molt fines de què els ha passat.

"Hem d'investigar la covid perquè si torna a passar en sapiguem molt més"

La Covid és una malaltia desconeguda, estranya, que té manifestacions més enllà de les pulmonars, però que es comporta una mica igual en tots els pacients, o amb petites variacions. Per tant, l’hem d’investigar segur perquè si torna a passar en sapiguem molt més.

Quan el tindran enllestit?

Aproximadament quan deixem de tenir malalts i al cap de sis mesos o un any. Perquè el lliguem a un projecte per saber psicològicament i psiquiàtricament com estan aquests malalts al cap d’un mes i uns mesos. Perquè moltes vegades podem trobar alteracions per haver tingut aquesta malaltia i, a més a més, haver estat molt greu, i això s’ha d’investigar i també ho relacionem amb el temps que aquest malalt ha passat greu a les cures intensives.

Per tant, com que tenim el software per poder-ho fer ja ho estem recollint, crec que començarem a tenir resultats, alguns d’ells d’aquí a unes setmanes, i d’altres d’aquí a un any, perquè s’han de fer una sèrie de preguntes a uns malalts d’aquí a uns mesos.

A quin perfil corresponen els pacients que participen a l’estudi?

Ens és igual. Pensem que respon a un perfil perquè ho veiem en els malalts i per tot el que s’està publicant ara, essencialment del que ha passat a Xina, Itàlia i Nova York. També busquem patrons que no es veuen, que nosaltres no ens pensem que pot passar. A la intel·ligència artificial tu li pots preguntar què passa, però també pots dir-li ‘no en tinc ni idea de què passa, busca’. Aleshores, determinades funcions matemàtiques troben aquells patrons que tu abans no podies trobar.

Sobretot per poder trobar, en els casos crítics, molts patrons de la malaltia que no sabíem. És a dir, dues persones completament iguals, amb la mateixa malaltia, el mateix dia de l’any, exactament igual, etc, una té molta més inflamació que l’altra. I això només es pot saber amb intel·ligència artificial. Per tant, totes aquestes eines segurament ens donaran molta més informació d’aquesta malaltia.

En quin punt ha quedat el respirador 3D Leitat 1, fet amb la seva participació?

Encara no l’hem fet servir perquè hi ha els ventiladors homologats. Si aquests s’acabessin el faríem servir. En tenim 1 i n'han d'arribar 4 més que pel que han de fer poden fer-ho, ara, són molt bàsics i quan n’hi hagi un dels altres el substituirien.

Què els ha ensenyat participar en un projecte com aquest?

Fer un respirador com els que fem servir habitualment, que potser pot costar 50.000€, el seu desenvolupament poden ser dos anys i ha de passar tota una sèrie de regulacions. Tot això ho hem fet en 18 o 19 dies. Hem assegurat totes aquelles qüestions bàsiques de la ventilació i la seguretat i ho hem validat després d’hores de funcionament. 

Quin missatge té pels treballadors del Taulí?

Voldria acabar agraint moltíssim a tots els professionals que han estat donant-ho tot, desinteressadament, amb una motivació extraordinària, per atendre aquests malalts que han passat el coronavirus. I ho faig extensiu a tothom, des dels estudiants de Medicina als especialistes més grans que han tingut moments molt difícils, fins a tota la gent d’entremig, metges, infermeres, auxiliars, treballadores socials, neteja, menjar, etc.

Ha sigut un exemple claríssim de col·laboració amb un bon lideratge dels càrrecs de comandament del Parc Taulí. Crec que s’ha treballat bé per donar un servei a la població d’un tema desconegut que dues setmanes abans no pensàvem i la resposta de la gent ha sigut magnífica i només puc fer que felicitar-los; ha sigut extraordinari.

El Taulí té en marxa més de 25 projectes de recerca sobre la Covid-19

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top