El nom de Sabadell sempre estarà vinculat amb el tèxtil. És el llegat de les dècades en què va ser una referència industrial, un període amb què es va guanyar el paral·lelisme amb la regió anglesa.
Ara, al segle XXI, és possible recuperar un reconeixement semblant en el sector de la indústria, com a ciutat capdavantera? Diferents experts, reunits en una ponència del CIESC, defensen que “ara és el moment” i aporten diferents claus perquè Sabadell torni a ser “la Manchester catalana”.
1. Transferència amb les universitats
La ciutat ha de maximitzar l’oportunitat de comptar amb una presència potent del sector universitari. Així ho defensa l’enginyer Ramon Gras, investigador d’Innovació Urbana a Harvard, qui considera que hi ha tres futurs centres que hauran d’erigir-se com a transmissors de coneixement per a la indústria local. Són el centre per a la innovació i el disseny industrial de l’ESDI, l’Institut d’Investigació i Innovació del Parc Taulí i el Centre d’iniciativa Emprenedora de la UAB. Es tracta d’espais que no només haurien de comptar amb “el disseny urbanístic i arquitectònic adequats”, sinó que també hauran d’establir “sinergies i vincles estables amb Sabadell i el seu entorn comarcal”.
“A la ciutat hi ha una activitat molt interessant d’investigació i, alhora, un teixit industrial molt fort. Però la baula de transferència entre la universitat i les empreses és molt dèbil”, diagnostica l’expert. L’ESDi, el Taulí i la UAB, respectivament, han de transferir coneixement en disseny industrial, investigació mèdica i gestió de la tecnologia i anàlisi de dades.
La responsable de relacions institucionals del Greater Manchester Combined Authority, María González, ressalta que el vincle entre universitats i empreses “és crucial per a la prosperitat de la indústria, la societat i l’economia local” i que ha de servir per “millorar la vida dels ciutadans” més pròxims. A la ciutat anglesa on desenvolupa la seva feina, hi ha quatre universitats especialitzades entre les quals recalca que hi ha col·laboració.
2. Un districte d’innovació, petit però potent
Al voltant de Covadonga es projecten idees per convertir el barri en un districte d’innovació: “Petit, però potent”, sintetitza Ramon Gras. L’investigador de Harvard, que és enginyer de Camins, Canals i Ports per la UPC-Barcelona Tech, prossegueix: “Hi ha l’oportunitat de fer-hi una renovació urbanística, fer-hi un centre d’activitat de coneixement industrial potent”. Els treballadors de la zona es triplicarien: passarien de 5.200 a 14.000 o 15.000. Un 30%, apunta, estarien dedicats a activitats intensives del coneixement.
La intenció és fer-hi una zona semblant al Districte 22@ de Barcelona: una àrea estratègica de concentració d’activitats intensives en coneixement. En 200 hectàrees, hi conviuen empreses, universitats, centres d’investigació, de formació i de transferència tecnològica amb habitatges, equipaments i zones verdes.
El carrer de Covadonga, la principal artèria del barri, amb la xemeneia de l’Artèxtil al fons / LLUÍS FRANCO
3. Fer una bona diagnosi
Sabadell ha de saber en quin punt de desenvolupament estan les seves indústries, per poder ajudar-les a créixer de manera diferencial. Amb una estratègia concreta per a cada situació. És per això que Ramon Gras considera que és imprescindible fer un diagnòstic de les empreses. Hi ha diferents aspectes que diferenciaran les indústries, com per exemple si són emergents o no, el nivell de sofisticació o de massa crítica –l’estructura empresarial–.
“Si les empreses són poc sofisticades, caldrà reforçar el vincle amb les universitats. Cal identificar les que siguin emergents per donar-hi suport logístic i estructural a mitjà o llarg termini”, exemplifica l’enginyer.
4. Enfocament cap a la indústria creativa, el futur
“Tenim una oportunitat i, amb la història diferencial que té Sabadell, ens l’hem de creure”, expressa el gerent de desenvolupament de negoci en Smart Cities d’Indra, el sabadellenc Eduard Martínez, consultat al marge de la xerrada del Consell Intersectorial d’Empresaris (CIESC).
Per a ell, el futur es troba en la indústria creativa del disseny, un camp on Sabadell compta amb la presència de l’ESDi. Martínez ressalta la importància d’aprofitar fons europeus per transformar el teixit industrial de la ciutat i encarar-lo en aquesta direcció.
5. Una cara visible per al lideratge
Per esdevenir una potència industrial, el diàleg amb les administracions és imprescindible, tal com defensa María González. La responsable de relacions institucionals de la ciutat anglesa explica que cal “una cara visible” per entomar el lideratge en aquests assumptes.
A Manchester, des del 2011, hi ha la Local Enterprise Partnership, un ens que reuneix les veus de la indústria, les universitats, el tercer sector i els sectors públics per dialogar oficialment i informalment amb el govern. “Després de quasi 10 anys a la regió, la indústria accepta el grup com la seva veu per influir en les polítiques”, explica.
Per a la internacionalització, tenir “una veu única” encara és més important, reflexiona González. “Si tens un grup d’ajuntaments o d’actors en una zona, que volen col·laborar i desenvolupar una visió conjunta, és important que sigui acceptada per tots els actors i que llanci un missatge únic de la zona”, afegeix.
Manchester és considerada la primera ciutat industrial que hi va haver al món i, actualment, destaca per ser puntal en el sector financer i en l’educació superior. El terme Gran Manchester inclou altres ciutats. González treballa en les relacions polítiques d’aquesta administració. “A Sabadell teniu moltes coses per fabricar un missatge. Però només ressonarà a altres comunitats o organismes si és una sola veu”.
6. Més suport de les administracions
Si Espanya disposés d’un sistema electoral com el del Regne Unit, la comarca tindria 16 representants “que respondrien pels interessos de l’àrea” al Parlament de Catalunya, a qui retre comptes. A les Corts espanyoles, en tindria 7 o 8. Són càlculs de Gras: “La presència de representants seria més forta per negociar”. Creu que el suport estructural, logístic i de serveis urbans a la comarca és de mínims, tenint en compte en pes en l’economia.
7. No es pot ser bo en tot
Sabadell va aconseguir ser una indústria reconeguda arreu gràcies a un sector, el tèxtil. “No es pot ser bo en tot”, sintetitza Ramon Gras.
Més concretament, es refereix a la necessitat d’especialització: “Si en el Vallès hi ha 7 àrees fortes de coneixement, centrem-nos-hi. Hem vist que en les àrees d’una ciutat d’una mida intermèdia com Sabadell, o una mica més gran, en el cas de Manchester, si intenten ser competitives a escala mundial, fracassen. No ho aconsegueixen”, explica.
Cal més diagnosi per identificar aquestes potencialitats de les àrees i de les ciutats, defensa l’enginyer: “Són necessàries eines d’anàlisi per poder afinar millor, per generar escenaris de futur a les ciutats, prudents o més agressius i atrevits”, conclou Ramon Gras.
8. “Ara és el moment de fer-ho”
L’exercici de plantejar-se “tornar a ser la ‘Manchester Catalana’” enmig d’una crisi econòmica és un disbarat? “A nosaltres ens agrada el terme de ser la Manchester radical. Radical en el sentit d’atrevits”, valora González. Per a ella, això és el que necessita Sabadell. “I ara és el moment de posar idees atrevides en pràctica. La pandèmia ens dona l’oportunitat de revisar tot el que hem fet en els darrers anys i començar de nou i fent-ho millor, perquè el món canviarà. Això és una veritat de la qual no podem escapar”.
