L’esperada sentència sobre l’ERO de Panrico, en què confiaven els treballadors i les treballadores, en vaga ja fa més de 7 mesos, va arribar finalment el passat 19 de maig. Els titulars de la premsa del primer dia feien pensar en una “sentència salomònica” o fins i tot en una “victòria parcial” pel fet que anul·lava els acomiadaments previstos per al 2015 i 2016. Però aviat es va poder comprovar que, de sentència salomònica, res. Al contrari, ha estat un aval als 154 acomiadaments de Santa Perpètua de la Mogoda (prop de 600 a nivell estatal). De fet, la sala del social de l’Audiencia Nacional no ha atès els arguments de fons que plantejaven els advocats de CCOO i de CGT, que qüestionaven que amb els resultats del 2013 es pretengués justificar per part de l’empresa un pla d’acomiadaments tan gran i distribuït en anys successius. Ni tampoc ha fet cas a que la composició de la comissió negociadora no es corresponia amb el nombre de treballadors de cada planta, ni que les assemblees no van ratificar el preacord, etc. A ningú se li escapa, d’altra banda, que una sentència que hagués obligat l’empresa a retirar l’ERO i a tornar a començar de bell nou amb les negociacions amb els representants dels treballadors, com perfectament podria haver resolt el tribunal, hagués representat un triomf importantíssim per al conjunt de la classe treballadora i un exemple a seguir. Una demostració més que el camí de la lluita és l’únic camí. I això, és clar, és just el contrari, el que han volgut traslladar! Durant els set mesos de vaga, la direcció de l’empresa no s’ha volgut reunir amb el comitè de vaga ni amb el comitè d’empresa, sinó que ha mantingut un actitud totalment provocadora, vulnerant el dret de vaga de manera flagrant i difamant els i les vaguistes. Quan finalment el passat dijous l’empresa s’asseu amb el comitè d’empresa, després de conèixer la sentència, aquesta planteja la reducció de 53 acomiadaments… a canvi de fer fora el comitè d’empresa i els i les vaguistes més destacades! Com si fóssim en plena dictadura franquista, la direcció de l’empresa llença un xantatge inacceptable, en què qui lluita i es destaca en la defensa dels drets de totes i tots, passa a la llista negra dels “acomiadaments”. Una nova provocació, com no es podia esperar menys d’algú com Carlos Gila, conseller delegat de Panrico, “expert en reestructuracions”, en què la seva cotització al mercat de voltors puja quants més acomiadaments i més barats els aconsegueix imposar. I aquest matí, dissabte, en assemblea, s’ha acordat continuar amb la vaga, tot i el desgast que representa tant de temps de sacrificis i d’incerteses. Amb 110 vots a favor de continuar la vaga i 66 en contra, la plantilla de Santa Perpètua ha decidit tirar endavant uns dies més, amb l’objectiu d’aplegar darrere seu tot el suport social i polític que han anat recollint des de l’inici de la vaga. No podem deixar passar ni un minut més. És el moment de mostrar tot el nostre suport a les treballadores i els treballadors en vaga de Panrico. Des de l’Entesa per Sabadell, des de les Candidatures Alternatives del Vallès, fem una crida a les organitzacions sindicals i als col·lectius i organitzacions socials i polítiques per què preparem urgentment una gran manifestació de solidaritat. Ara més que mai, la lluita de Panrico és, ha de ser, la lluita del conjunt de la classe treballadora.
“És el moment de mostrar tot el nostre suport a les treballadores i els treballadors en vaga de Panrico”
