[Per Albert Solé Bonamusa, periodista i director del D.S.]
Quan paguem el peatge d’una autopista, per què ho fem? Com a usuaris, perquè estem disposats a pagar un preu per anar més ràpids i més segurs d’un punt a un altre. I què estem pagant concretament? El preu del peatge inclou el cost de la construcció, les obres de millora posteriors i el manteniment. Però aquests conceptes entren en col·lisió sovint quan aquestes obres fan que la fluïdesa del trànsit baixi i els embussos s’agreugin, i, per tant, l’avantatge de pagar per agafar l’autopista desaparegui.
Doncs la Fiscalia de Pontevedra ha sentenciat en contra de la concessionària de l’autopista de Galícia –l’AP-9– perquè durant més de tres anys va estar fent obres en un pont, els embussos eren constants i ha considerat que oferia un servei que no era l’adequat –el qualifica d’“abusiu”– per als conductors que pagaven per passar-hi.
Es tracta d’un precedent important, i més ara que s’estan acabant algunes concessions d’autopistes i l’Estat –i també la Generalitat– pretén recuperar. El que està en qüestió, en el fons, és per quin servei està disposada la gent a pagar per agafar una autopista, i si una empresa privada se n’ha de lucrar o no.
No pot ser, per exemple, que pel preu que costen els Túnels de Vallvidrera, molts matins a primera hora hi hagi embussos per la regulació semafòrica d’entrada a Barcelona. Si la gent està disposada a pagar 4 euros per entrar a Barcelona és per estalviar-se les cues del Papiol i de la C-58. Si no és així, és una estafa.
Tot això ens porta al debat que estan tenint ara mateix l’Estat i la Generalitat sobre què fer quan recuperin les concessions d’algunes autopistes. L’opció que passin a ser autovies gratuïtes és molt populista i seria aplaudit per la majoria de conductors, però seria injust. El manteniment de la via s’hauria de seguir pagant, i es faria a través dels pressupostos que paguem tots.
Per mi, la solució més justa és la que proposa des de fa temps el govern català: la vinyeta. Es tracta d’una tarifa plana que paguen només els conductors i et permet circular per totes les carreteres, autopistes i autovies. De vinyetes n’hi ha diferents models, i Catalunya –i Espanya– hauria de triar el que més els convé. Fa tres estius vaig fer una ruta per Europa en cotxe i vaig passar per dos països que tenen dos models diferents de vinyeta. A Suïssa, abans d’entrar-hi, has de comprar una vinyeta que costava 45 euros per a tot l’any. No hi havia opció de pagar menys, tot i que només hi vaig estar tres dies. En canvi, a Eslovènia, hi havia vinyetes per a una setmana, per a un mes o per a un any. Però hi ha més models. La qüestió és que el més just és que el manteniment de les carreteres el pagui qui les fa servir, però a un preu públic i raonable.
