Des del 2015, el traumatòleg Ferran Fillat empeny el Laboratori de planificació quirúrgica i impressió 3D del Parc Taulí. És per aquí cap on va Europa en la manera de fer les operacions, expliquen diversos cirurgians de l’hospital de Sabadell. “Estem intentant estandarditzar la planificació quirúrgica per estalviar temps a les sales d’operacions, minimitzar errors i, per tant, complicacions, evitar riscos i preveure el material”, resumeix Fillat, director del laboratori.
I ensenyar. El Taulí és un hospital universitari, seu de la unitat docent de la UAB, i formen els estudiants amb casos reals. Es tracta d’un servei força innovador a l’Estat, on hi ha poques iniciatives similars, “amb enfocaments diferents”, explica Fillat, com l’Hospital de Sant Joan de Déu d’Esplugues de Llobregat, el Gregorio Marañón de Madrid i el Vírgen del Rocío de Sevilla.
Cap als 600 casos anuals
Si fa quatre anys el laboratori va participar en 15 intervencions, aquest any preveu tancar-lo havent-ne fet un centenar, només durant el 2019. Fillat defensa que l’espai ja s’està consolidant i té camp per córrer dintre del “creixement exponencial” que viu: a partir del 2020 creu que poden assumir 600 casos anuals i treure els primers productes propis al mercat: els models anatòmics 3D, les guies quirúrgiques i els implants personalitzats són el pal de paller de la cartera del laboratori.
Els primers, com el que es veu a la fotografia d’aquesta pàgina, són reproduccions a mida real de l’estructura d’una part del cos, mentre que les segones permeten “reproduir a quiròfan el pla operatori establert”, explica Fillat. D’aquesta manera, serveixen de referència per marcar el camí que han de seguir, per exemple, les agulles. Les guies s’utilitzen per a tot tipus d’operacions. Al Taulí, la meitat de les implementacions de pròtesi d’espatlla que han de tornar a intervenir són per errors en la inserció d’aquest component. I per prevenir-los, per exemple, utilitzen guies.
Extracció d’un tumor cranial
El passat dijous 24 d’octubre, un grup d’especialistes d’aquest centre hospitalari van superar amb èxit la primera operació de neurocirurgia planificada utilitzant la tecnologia 3D. Es tractava d’extirpar un tumor cranial a un home de 70 anys. No era la més complexa en la qual havia participat el laboratori, però sí la que comportava el suport de més professionals. A la intervenció hi van participar dos cirurgians de cadascuna
de les àrees de neurocirurgia, maxil·lofacials i otorrinolaringòlegs, enginyers biomèdics, anestesistes, infermers, auxiliars… fins a 19 persones. “Era un tumor que demanava un abordatge multidisciplinari per arribar on l’altre no podia continuar”, apunta la doctora Eva Cardona.
Els diferents professionals que van participar en l’operació. Hi falten Alfonso Mogedas i Fabián Romero / ÓSCAR ESPINOSA
Tant per ella com la doctora Paula Álvarez, neurocirurgiana, aquesta ha estat la primera operació partint d’un model de tres dimensions en què han participat. El cirurgià maxil·lofacial Òscar Escuder destaca que la planificació 3D permet crear les guies quirúrgiques per ajustar amb la màxima precisió les zones en què s’ha d’intervenir. En casos comuns com en què s’ha de treure un tumor maxil·lofacial o de mandíbula, pots preveure la reconstrucció amb l’os del peroné “sabent que t’encaixarà perfectament, molt millor que com ho fèiem abans, que era una feina d’ebenista, d’anar mirant que l’os encaixés”.
Aquest nou sistema, juntament amb els casos en què s’utilitzen models 3D, permeten reduir el temps de la cirurgia, també el fracàs, perquè el teixit operat es queda menys temps sense sang i el resultat de l’operació és millor. “Ara tenim més fiabilitat”, resumeix Escuder. El fet que fa uns anys vencés la principal patent d’impressió 3D ha accelerat el creixement de l’ús d’aquesta tecnologia, ja que s’ha fet molt més accessible. Dos sistemes de navegació Les maquetes que elabora l’equip del laboratori són a escala real i estan esterilitzades, de manera que els metges les entren a quiròfan i, en un cas com aquest, els ha estat molt útil. “Tenint la maqueta 3D a la mà pots anar veient per on va cadascú, fins que et trobes”, explica l’otorrino Alda Cardesín.
“Tenir-ho a quiròfan és espectacular”, afegeix la seva companya Yolanda Escamilla. No són l’únic mapa amb què compten els cirurgians durant la intervenció. Ja fa anys que a les sales d’operacions també hi ha els navegadors que permeten resseguir els passos de la intervenció sobre un TAC, però el problema és que aquest sistema no funciona en temps real. El laboratori va començar les seves passes a la sisena planta de l’edifici Taulí i des del passat mes de gener té el seu propi espai a l’edifici Sant Fe.
