A PEU DE BARRI | MERINALS
Quan un treballador de Correus arriba al polígon Arraona-Merinals es pot trobar amb dues situacions. La primera és que sàpiga el secret d’aquell sector i conegui a quina família ha d’entregar la correspondència. La segona és que intenti identificar el nomenclàtor del carrer on ha de fer-la arribar i acabi perdent-se entre carrerons anònims. Si hi ha un tret que distingeixi aquesta zona del barri dels Merinals és que alguns carrers no tenen ni placa ni nom oficial. Així, són els mateixos veïns que, generació rere generació, s’han encarregat de decidir com distingir-los. “Aquesta és la plaça dels gratacels”, explica en Jaume. Tot i que no hi ha cap senyal que ho indiqui, així és com ho identifica el veïnat des de fa molts anys.
Malgrat que els petits comerciants dels Merinals també han perdut el pols amb les grans corporacions, aquest barri continua mantenint com a mínim tres establiments que van néixer amb ell: una botiga de roba, una fruiteria i un bar. També conserva un mercat municipal que, tot i que funciona a mig gas, “fa el servei”, considera l’Arantxa. Les persones més grans lamenten que fer les compres bàsiques impliqui recórrer un radi superior a mig quilòmetre i “no hi ha ni una sola papereria on anar a comprar”. Tot i que molts residents pensen que la vida es troba fora de les fronteres dels Merinals i, per tant, el barri és simplement un dormitori, altres expliquen que ho tenen “pràcticament tot” allà.
La plaça dels Doctors Banting i Best / LLUÍS FRANCO
La població és fonamentalment obrera i, entre setmana, el barri camina al seu so: s’aixeca ben d’hora i es retira aviat. L’activitat esportiva i extraescolar té lloc durant les tardes d’entre setmana però el moviment dins els Merinals es concentra el cap de setmana. Els veïns catòlics tenen la seva festa particular els dissabtes al vespre a la parròquia Sant Pere, un modest local que acull la fe i la pregària. Però també és habitual veure plens de gom a gom el bar l’Escorial, un local de referència entre els esportistes del barri (i que deu al seu nom a la quantitat de temps que es va allargar l’obra per construir-ho) i el restaurant l’Alpujarra, que a cop de paladar reuneix l’ànima dels Merinals “de tota la vida” cada cap de setmana.
