[Per Arnau Bonada, economista i president de la Xarxa Onion]
La setmana passada aquest diari es va fer ressò d’un informe del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC) en què Sabadell apareixia com el municipi de Catalunya on més es triga a atorgar una llicència d’obres. L’article va córrer com la pólvora pels grups de WhatsApp, sovint acompanyat de comentaris justificadament indignats.
No crec que faci falta incidir més en la importància de reduir aquest termini, així com el relatiu a les llicències d’activitat. De fet, des de Sabadell Cercle d’Entitats ja vam situar aquesta qüestió com una de les principals preocupacions del sector econòmic local.
Crec que no peco d’excés d’optimisme si dic que el problema es resoldrà aviat. Tant des del Consell Intersectorial d’Empresaris (CIESC) com des del Pacte per la Reindustrialització del Vallès Occidental s’han promogut taules de treball publicoprivades que estan donant els seus fruits. En l’àmbit polític, durant la legislatura passada ja es van assolir avenços importants en la simplificació dels tràmits, i en l’actual s’ha incrementat la dotació de personal que gestiona els expedients. Falta el tercer pilar, la millora en la infraestructura tecnològica, que no hauria de trigar a arribar.
Amb tot, voldria ressaltar un fet que crec que ha passat desapercebut: és inadmissible que no es disposi de dades objectives sobre els terminis d’atorgament de llicències. L’estudi del COAC s’ha hagut de basar en enquestes a arquitectes. Que s’hagi de recórrer a aquest mecanisme per obtenir unes dades que haurien de ser públiques em sembla lamentable. Un emprenedor o un promotor immobiliari tenen tot el dret del món a conèixer el temps mitjà esperat que trigarà un ajuntament a resoldre el seu expedient abans d’invertir en un determinat municipi. Hauria de ser una dada oberta, estandarditzada i auditable, que permetés la comparativa entre municipis per avaluar l’eficiència de cada administració.
Les administracions tenen el deure de rendir comptes amb la ciutadania. Gestionen una bona part dels nostres recursos econòmics i han de respondre no només d’on els destinen, sinó també de l’eficiència amb què els gestionen. És cert que s’ha avançat molt en la transparència i obertura de dades públiques, però falta harmonització i comparabilitat. El que no es pot mesurar no es pot avaluar ni, per tant, millorar.
