Reines d’Europa. El cap de setmana passat, centenars de sabadellencs van seguir de ben a prop les finals de la selecció masculina i femenina de waterpolo a l’Europeu de Budapest. Entre els integrants d’ambdós combinats hi havia quatre noms propis: Maica Garcia, Laura Ester, Judith Forca i Edu Lorrio, quatre waterpolistes de l’Astralpool Club Natació Sabadell, dues d’elles nascudes a la ciutat, que es van penjar la medalla d’or i de plata, respectivament.
Membres d’una generació històrica
Per a la sabadellenca Maica Garcia –màxima golejadora de la final amb quatre dianes– i Laura Ester –designada millor waterpolista del 2019 per la LEN– és la segona medalla d’or aconseguida a la ciutat banyada pel riu Danubi després de fer-ho per primera vegada fa sis anys. Una relació d’amor que a partir d’ara serà per sempre: “Feia anys que ens faltava aquest punt per estar a dalt de tot. Ha estat un campionat molt especial en una ciutat que la recordarem amb molt d’afecte pels èxits viscuts”, confessava Ester. En la mateixa línia, Garcia afegia que “aquest or arriba en el millor moment de cara a Tòquio. Ens ha donat un extra de motivació per intentar aconseguir la medalla que ens falta”, reflexionava la campiona d’Europa.
Sobre l’ajustada victòria a la final davant Rússia (13-12), la portera i la boia rememoren els moments viscuts quan l’equip perdia per 8 a 10: “Recordo la Maica amb una cara de boja dient: ‘Joder, hòstia!’”. Un moment que Garcia recorda a la perfecció i encara afegeix: “Quan me’n vaig adonar, vaig començar a cridar i els vaig dir: ‘Ja podeu defensar bé, espavileu!’”, reconeixia entre somriures la waterpolista.
Des de la dolorosa derrota als quarts de final dels Jocs Olímpics de Rio 2016 davant, precisament, Rússia, la selecció arribarà amb un cicle olímpic immillorable penjant-se medalla a les cites mundials i europees de Budapest, en dues ocasions, Barcelona i Gwangju: “Hi ha una part de sort de trobar un bon grup de jugadores que sàpiguen quin és el seu rol, el treball a la selecció i al Club. Els darrers deu anys hem guanyat 5 copes d’Europa i que a la lliga hi hagi més competència són factors que ajuden a explicar el bon moment que viu la selecció”, afirmava la boia del Club.
Qui també ha format part dels darrers èxits i que encara no havia experimentat la sensació de pujar a l’esglaó més alt del podi en un campionat Europeu és Judith Forca, l’altra waterpolista sabadellenca i peça cabdal a l’Astralpool CN Sabadell: “Estic molt contenta. Em va fer realment il·lusió, ja que aquesta encara no la tenia”, explicava Forca.
Des d’ara, els quatre integrants afronten diversos reptes amb el Club, com la defensa de la Copa d’Europa amb l’equip femení o tornar a la competició europea amb el masculí, abans de tornar a pensar en Tòquio, la gran cita on esperen, per fi, poder-se penjar la medalla d’or: “Continuarem treballant com hem fet fins ara per intentar plantar cara als Estats Units. Recordo a Londres 2012 que pensava: ‘A veure si es retiren’, però ara veig que són fins i tot millors que les d’aleshores. Confio en aquest equip i crec que les podem guanyar”, comentava Laura Ester. Una opinió compartida per Forca, que explicava que “tenim temps per acabar de polir coses per arribar en el punt àlgid i treure’ns l’espina de Gwangju i aconseguir una fita històrica”.
“Un penal va truncar el somni”
El quart del pòquer nedador, el porter madrileny Edu Lorrio, va quedar-se amb la mel als llavis i es va haver de conformar amb una medalla de plata amb regust agredolç. Una fatídica tanda de penals va condemnar la selecció de David Martín davant l’amfitriona Hongria: “Penso que vam ser la selecció que més bon joc va practicar al llarg de l’Europeu. Veure com un penal et trunca el somni, l’or o la recompensa, no et permet fer cap altra cosa que aixecar-te i pensar en el pròxim repte de Tòquio”, assegurava Lorrio.
El segon porter de la selecció va ser el convidat inesperat d’una final que fins aleshores tenia nom i cognom –Dani López–. Una aparició que hauria pogut ser decisiva “des del darrer període, el Dani tenia molèsties a la cama i hauria pogut sortir en qualsevol moment. Casualment, però, va ser en el darrer penal. Soc conscient del meu rol i el Dani porta tres anys a un grandíssim nivell. Aturar el penal no m’hauria convertit en heroi”. Tòquio promet.
