Publicitat
MANEL CUNILL I LLENAS

L’eclosió de la reconversió

[Per Manel Cunill i Llenas, ambientòleg]

Diuen que les crisis també són un aprenentatge. Aquesta ha posat de manifest la fragilitat i vulnerabilitat d’una societat anomenada avançada, capaç d’imaginar que fins i tot controla la natura. Una biocenosi fruit de milers d’anys de pertorbacions i adaptacions. A vegades, el miratge de l’optimisme tecnològic ens fa massa atrevits i ens creiem inexpugnables. Ja fa temps que les alarmes ens indiquen que a la nostra societat, basada en el consum desmesurat de béns naturals i en una economia extractiva deslocalitzada a partir de cremar combustibles fòssils, li convé un canvi.

Avui les prioritats transiten per dues vies paral·leles que haurien d’acabar convergint en una sola. Per una banda, pal·liar la pandèmia i, per l’altra, la reconversió de la nostra comunitat. Mesures que s’han de sincronitzar de forma immediata i en cap cas demorar-les. Tan important és l’assistència i les polítiques de salut pública per aplacar la pandèmia com reactivar la reconversió.

Ara bé, la reconversió implica un ampli acord de les forces vives de la ciutat, estiguin o no representades en el ple municipal. Un format d’acord de ciutat en la línia que postula el Sabadell Cercle d’Entitats. En aquesta comunió són rellevants els bons propòsits de l’equip de govern, però també són clau els grups polítics que avui són a l’oposició. Aquest acord de ciutat també implicaria obrir la porta a la cogovernança dels afers d’interès públic entre electes i societat civil. I més en una ciutat com Sabadell, que encara té pendent convenir què vol ser i fer.

Publicitat

Aquesta transformació indefugiblement hauria de suposar el suport als més vulnerables. Els ajuts directes sense retorn és una eina del sector públic per a la reconversió, però és important que les idees esdevinguin projectes per garantir la solvència. No es tracta de paternalisme, sinó d’un pacte entre iguals. Detectar els sectors més afectats econòmicament i socialment és bàsic. Per exemple, l’impacte en el comerç i la restauració ha estat brutal, però encara seria molt pitjor una ciutat sense botigues o bars-restaurants. En aquest context és prioritari evitar el tancament d’establiments i ajudar, si escau, a la seva reobertura o reconversió. En l’àmbit social, tot i la feinada feta, s’ha d’apostar per més integració dels serveis socials al sistema públic, com per exemple la construcció de residències públiques. Una fita llargament reivindicada per la FAV de Sabadell.

El metabolisme de la ciutat s’haurà d’adaptar a l’escenari ambiental que ens condicionarà el benestar dels ciutadans. La reducció de desplaçaments innecessaris, l’ús preeminent de la bici i els desplaçaments a peu per vies segures tant urbanes com interurbanes, ampliar les voreres dels carrers, la reconversió de la TUS en servei interurbà, evitar l’alta ocupació pels trens d’àmbit local, l’autogeneració i consum d’energia km0, l’abastament alimentari de proximitat i local, esponjar la ciutat per rehabitar la trama urbana, evitar les illes de calor urbanes, l’ús responsable de l’aigua i la reutilització, la permeabilitat del sòl per a la recàrrega dels aqüífers o la reducció de la generació de residus són exemples del que podem fer. Només reivindicar un dels actius més importants com és el rodal i els espais naturals que l’envolten.

Aquesta reconversió de perfil ambiental ens aportarà noves activitats econòmiques, però la cultura, el lleure, la formació i l’intercanvi de coneixement seran el suport estructural a l’eclosió de la reconversió que acordem en un espai vital que anirà més enllà del terme municipal: el Vallès.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top