[Per Víctor Patsi, periodista]
Teniu les vacances al cap i no sabeu si allò que teniu planejat es podrà portar a terme. O si ja hi sou, no teniu clar com acabarà tot plegat. Normal. Amb la que està tornant a caure a nivell de repunt de casos de Covid, els interrogants es multipliquen. Aquest augment de positius, aquí i allà, podria significar un segon brot significatiu de coronavirus? Com ens afectarà el nostre dia a dia? Passarem de mascaretes obligatòries i confinaments selectius a altres mesures més extremes? A la primavera en vam fer un màster. Ara cau el mantra que la calor domestica la bèstia vírica. Sense aquest aixopluc, carpe diem. A banda de seguir les recomanacions que van arribant i mutant més de pressa que el mateix virus, a la ciutadania no ens queda més remei que adaptar-nos al que s’hagi de fer i, com a molt, preveure possibles modificacions forçades del calendari que teníem previst.
Han sigut molts els que la primera onada de la pandèmia els ha afectat en l’àmbit laboral i, per tant, en l’àmbit econòmic. Resulta absolutament vergonyós constatar que un munt dels afectats pels ERTO o no han rebut res encara, o el que han ingressat ha estat de broma macabra. Cèntims d’euro en no pocs casos. A tots ells, la planificació de les vacances d’estiu ha passat a ser una cosa secundària o directament inexistent. Quan et veus forçat a estrènyer-te el cinturó, les prioritats són unes altres per nassos. En aquests casos, sentir que pot venir una segona onada de la pandèmia és senzillament terrorífic perquè encara no s’han refet les conseqüències de la primera. Això, sense entrar en el tema mèdic.
Pel que fa a la forquilla de gent poc o gens afectada laboral i econòmicament, un simple consell a tenir en compte. Tot allò que hagin de reservar, que tingui l’opció de cancel·lació. En el cas dels vols, les assegurances associades i a contractar sempre a part són molt punyeteres. Generalment has de demostrar causes de força major, normalment mèdiques, provades i documentades, per poder accedir a un reembors per no haver pujat a un avió que sí que s’ha enlairat. Un reembors generalment parcial, em sap greu avisar. Una altra cosa és que a causa de la pandèmia es repeteixi l’escenari de mitjans de març, amb cancel·lacions en cascada de les mateixes companyies aèries. En aquests casos, la llei preveu l’abonament de reemborsos i compensacions a favor dels afectats, sempre segons el que prefereixi el client, no la companyia. La llista de gent que ha trigat mesos a recuperar el que van pagar a la primavera per un vol que va acabar suspès és molt llarga. Els ha costat mil i una trucades, correus a granel i driblar les intencions inicials de les companyies per reubicar-los en un futur vol i amb això no retornar els diners del bitllet, però aquí la insistència i la paciència dels viatgers ha acabat majoritàriament bé.
Per als que no van ser previsors a l’hora de reservar les seves vacances amb l’opció de cancel·lació creient que no hi havia rebrots a la vista, ara toca creuar els dits. Tant de bo la cosa no vagi a més i es compleixin les agendes previstes. Sanitàriament seria la millor de les notícies. Per als que no es refiaven de Cristo, van apostar per una escapada de proximitat, no fos cas que haguéssim de fer mitja volta si la cosa s’embolica i estan blindats a l’hora de possibles anul·lacions, enhorabona. De tant sentir que falten rastrejadors per seguir i acotar la cadena de contagis, que millor no reunir-se en grup i que de les trobades familiars en surten la majoria de contagis, un es posa en guàrdia. I els hipocondríacs, dels nervis un altre cop.
