Mai és justa la captivitat, i sempre és cruel privar de la llibertat que els correspon a aquelles espècies que s’han vist atrapades per la voluntat capritxosa del bitxo “racional”.
El zoo de Barcelona amaga aquelles bestioles potser massa velles i poc atractives de la vista dels vistiants, d’aquells curiosos que paguen una entrada per passejar-se per les dependències d’un petit laberint en el que hi viuen o malviuen un sensfi de feres de tota mena pressionats per la prepotència dels que han convertit en un vil negoci l’exhibició d’uns éssers condemnats de per vida a romandre enclaustrats, tancats i sentenciats a la foscor, a malviure el pas del temps que els ha fet massa vells com per donar joc als habituals vistitants, ignorants segurs de la fosca i tèrbola realitat que envolta un munt important de bèsties en el seu moment decadent.
Els subterranis del Zoo, segons imatges que he pogut visualitzar, mostren brutícia, deixadesa absoluta, gàbies de reduccions vergonyoses on hi agonitzen lentament, molt a poc a poc, bestioles velles, que ja no fan goig a la vista i que mostren el seu costat més desesperant.
Tot això em fa pensar en quina deu ser aquella altra realitat que no sabem ni coneixem però que ens suposem o ens imaginem, com ho és aquella que té a veure amb l’altra cara de la moneda d’aquestes bèsties castigades de per vida, privades dels seus drets de llibertat i del gaudir salvatge que els correspon. Em pregunto, quin deu ser el seu final real, quin deu ser el seu destí una vegada se’ls ha acabat la vida, una vegada han deixat de respirar o els hi ha avançat el final per evitar unes despeses de manutenció importants, així com tot allò que comporta un seguiment correcte veterinari, etc. No vull anar més enllà del cruel espectacle que em va suposar veure les imatges d’una part del Zoo que ignorem o no volem ni conèixer per evitar aquella pena lògica que suposa el sofriment d’un ésser viu sigui quin sigui.
Caldria que aquestes realitats a les que em refereixo i que, em van treure el son, fossin descobertes i posades en evidència a través de tots els mitjans de comunicació, oberts a tothom per tal que, d’una vegada, la gent prengués consciència d’aquella realitat que s’amaga sota una aparença frívola i de total normalitat.
Allibereu a aquells que han nascut per viure en la natura, lluny i fora de les urpes malèvoles de la criatura humana, dels especuladors i prepotents que es munten el negoci a costa d’una fauna preciosa a la que se la priva de tots els drets que els hi correspon sense escrúpols i deixant ben latent aquella part innata d’una crueltat sense precedents.
