Amb la sentència del Tribunal pels Drets Humans, que anul·la el nyap de la Doctrina Parot, obliga a excarcerar un seguit de presos que, segons la llei vigent al moment que foren jutjats, avui ja han complert la seva condemna, s’ha ocasionat un rebombori del tot irracional. Per un costat hi ha les Associacions de Víctimes del Terrorisme (el d’ETA, naturalment, els altres no compten) que diguin el que diguin demanen venjança i, per un altre, hi ha les famílies d’un altre tipus de víctimes (violadors, assassins, etc) que ploren els seus morts i callen.
Però aquest dies s’ha produït un altre fenomen que ha encès una gran alarma social. La premsa s’ha fe ressò de les excarceracions tornant a posar sobre la palestra noms, cognom i malifetes amb pèls i senyals. En algun cas fins i tot s’ha publicat el nou o el vell lloc de residència de l’excarcerat. Penso que aquesta informació és del tot supèrflua. L’alarma social es podia evitar. En situacions d’aquesta mena ens movem més per reaccions que per raonament i el sentiment de venjança o de voler passar comptes, pot pujar a flor de pell.La premsa ha d’informar amb cura i transparència, amb notícies contrastades, però alguns detalls s’haurien de quedar al calaix
