Els que coneixem Les aventures extraordinàries d’en Massagran, de Josep M. Folch i Torres, recordem aquella escena en què, quan estan a punt de tirar el protagonista de cap al mar per tal d’executar la seva sentència de mort, ell els demana que rellegeixin la llei, i el capità del vaixell ho fa i anul·la immediatament la pena a l’imputat “reu”.
En el món real, cada dia podem contemplar personatges de govern que, agafant-se ferotgement a la llei o a la constitució estatal, infringeixen, sabedors o no, els drets morals dels individus i dels pobles.
Últimament, al nostre Estat espanyol hem escoltat i sentit repetidament que “la llei és la llei”, i que és intocable, sagrada. Molta xerrameca… Estem sota la llei del més fort, ras i curt. No com en una selva, òbviament, però sí que en moltes ocasions sembla que els mencionats dirigents realitzen el seu paper com en un escenari teatral i compleixen excel·lentment allò de “la voz de su amo”.
Senyors dels partits espanyols majoritaris, més flexibilitat i menys dictadura!
