Dimarts passat, el professor Jordi Serrano publicava l’article “Una nova ordenança pel civisme?” arran de l’acord municipal, aprovat unànimement i a proposta del grup CiU-PDeCAT, de dotar aquest any Sabadell d’una ordenança sobre Convivència democràtica i cívica a la ciutat. Tot i coincidir en molt del que diu l’article, també hi voldria fer algun aclariment.
D’entrada, la proposta no es limita només a una ordenança de civisme com ja tenen molts ajuntaments. Si es tractés només d’això, n’hi hauria prou posant al dia les diverses ordenances vigents. Perquè, com vaig dir al Ple, de les 19 ordenances i 35 reglaments que hi ha a Sabadell, 18 d’aquests textos tracten aspectes relacionats amb l’ús i abús del “bé comú. I sovint són normes amb dècades d’antiguitat, que no han estat revisades, incoherents entre elles a l’hora de sancionar i que, de vegades, per aquesta raó no s’arriben ni a aplicar.
De fet, la proposta vol tractar la convivència democràtica i cívica a Sabadell i entrar en matèries que avui dia caldria regular. Em refereixo, per exemple, a la manera de relacionar-nos tots nosaltres amb ple respecte a l’edat, origen, raça, sexe, creences, militància o costums de cadascú. Perquè, en definitiva, som una comunitat de persones que lliurement hem decidit viure i conviure a la nostra ciutat.
És obvi que l’Ordenança també ha de parlar de convivència i del respecte a allò que és de tots, del respecte a l’espai públic i al verd urbà, al mobiliari, als equipaments o al patrimoni històric i arquitectònic. I coincideixo amb el professor Serrano en pensar que tot passa per l’educació, però això no treu que l’ajuntament ha de disposar d’eines per actuar davant els actes reprovables que perjudiquen la convivència.
Recentment Castellar del Vallès, amb 24.000 habitants, va valorar en 30.000 euros els costos de l’incivisme a la seva localitat l’any 2016. A Sabadell, només en contenidors cremats l’any passat –ull, i no tots han estat cremats per causes d’incivisme– la despesa s’acosta a 200.000 euros. A tot això hi hauríem de sumar mobiliari urbà, pintades a edificis públics, arbres maltractats, senyalitzacions, fanals… Segur que la xifra seria de centenars de milers d’euros, i són moltes les coses que s’haurien pogut fer amb tots aquests diners.
La nova ordenança, doncs, vol parlar també de coresponsabilitat i de respecte democràtic, de respecte a la llibertat individual i a la col·lectiva. Es tracta de garantir la plena realització de tots els sabadellencs des del respecte mutu i la tolerància. Que ens permeti actuar des de l’àmbit municipal en casos com els del autobús de Hazte Oir, la campanya sexista i de mal gust d’una discoteca a Barcelona o la intolerància política que es desprenien de les pintades al mural dedicat a Xavier Vinader, per esmentar tres exemples ben recents.
No hem inventat res. Altres ciutats ja disposen d’ordenances similars i per això, el grup de CIU-PDeCAT va presentar aquesta moció. I de ben segur que entre tots els grups municipals culminarem la millor ordenança possible. Perquè tan important és parlar de l’ús de la via pública com també de les conductes ciutadanes, dels valors democràtics o de les hores de compromís social amb la comunitat (HCS), com per exemple es fa a Terrassa en la seva ordenança “Bases de convivència democràtica a la ciutat”.
No tot s’ha de resoldre amb multes econòmiques. Hi ha alternatives força més pedagògiques per fomentar el respecte al bé comú, i per evitar conductes racistes, homòfobes o sexistes o qualsevol altre comportament no democràtic que afecti la dignitat i la llibertat dels nostres conciutadans.
Hem posat una primera pedra, hem detectat el problema i tenim tot aquest 2017 per elaborar aquesta nova ordenança que, de ben segur, ens serà molt útil per avançar en la democràcia.
“Tan important és parlar de l’ús de la via pública com de les conductes, dels valors democràtics o del compromís social amb la comunitat”
