Cal recordar que l’última inversió ferroviària significativa al Vallès va ser la línia Mollet–El Papiol, ara fa 35 anys, un simple by-pass per a mercaderies. El que anomenàvem ‘tren atòmic’ per no haver de passar-les per dins de Barcelona. Imagineu avui el pas de mercaderies del port cap a Franca, per sota l’Eixample? Que actualment s’intenti fer servir la línia per darrere el Tibidabo com a xarxa de rodalies no deixa de ser d’un optimisme enorme, ja que no hi ha cap estació –cap és cap!- que connecti amb les quatre línies que travessa. Hi ha alguna estació escadussera, com la de la UAB i alguna altra de feta, però sense ús, com la de Baricentre. En fi, aquesta és la línia R8 que hauria d’estructurar la vall del Vallès al seu llarg, servint un territori que és la major concentració productiva del sud d’Europa, que aporta el 27% del valor industrial català.
Aquests fet bàsics no han estat suficients per a que les inversions anunciades per M. Rajoy només prevegin al Vallès el desdoblament de la línia R3 de Barcelona a Vic, però només entre Parets i La Garriga, sense el tram de Barcelona a Parets, cosa que la fa totalment incompleta i no millorarà el servei.
La inversió prevista no conté cap dels quatre nodes que articularien el Vallès. Cap. Ni tan sols aquells que amb una simples andanes a cel obert es podrien resoldre, com a l’Hospital General o a Volpelleres. Res de res. L’oferta preveu alguna nova estació, com Can Llong a Sabadell o Terrassa oest? Doncs tampoc. Alguna estació, com per exemple al Circuit de Montmeló, o entre Parets i Canovelles, amb 7 km en un tram urbanitzat i sense cap estació. Menys encara. I el túnel de Montcada, que estalviaria temps a la línia de Manresa, Terrassa i Sabadell. Zero. I el cobriment de les línies a Montcada i Reixac? Tampoc no queda clar perquè dependrà d’acords posteriors. El fet que la major part de les obres se situïn al centre de Barcelona, o en les instal·lacions i la senyalització, demostra que l’estat de la xarxa és tant d’abandonament que la inversió promesa no dóna per cap nova obra destacada. Totes les obres que podrien canviar una mica la nostra realitat s’hauran d’esperar per a més enllà del 2021, si es que arriben a complir les que han promès, pendents de fa dècades.
Aquest context, que dura tot el temps de democràcia, mostra un clara diferència entre Madrid i Barcelona ja que al centre peninsular les rodalies s’han creat en democràcia, amb més de 60 nous km. A Barcelona tenim el que ja teníem. Es tracta d’una veritable qüestió de manca d’equitat, justícia i planificació. La Constitució espanyola té un pilot d’articles que obliguen els poders públics a la igualtat, la planificació, l’equitat, etc. Inútil del tot.
La desatenció a Catalunya forma part d’una acció directa de degradació dels serveis públics, amb una actuació de maltractament continuat vers la colònia del nord-est. La bandera de la reivindicació de la igualtat, amb la que ara ens tapen la boca, ha estat sempre catalana. Només que ara en el seu nom pretenen decapitar-nos.
Caldria que el delegat del Govern expliqués al cap del govern espanyol que el Vallès suma 1,3 milions d’habitants, que empata amb la setena Comunitat Autònoma (l’Aragó) i -això ho podria entendre-ho!- que assolim la meitat de la població de tot Galícia, però que aquí no hem vist mai inversions estatals en quasi quaranta anys de democràcia. De passada, li podria recordar que els fraus que els tribunals han trobat en la gestió d’ADIF de les obres de l’AVE a La Sagrera resoldrien de l’ordre de la meitat de les inversions que ara reclamem en estacions per al Vallès (uns 250 milions d’euros), amb la qual cosa es demostra una gestió de meravella. La història explica, i ja és un clàssic, que els oficials de la metròpoli són ineptes, es mouen en un entorn de corrupció i castiguen les poblacions locals. Com també és un clàssic el grau d’ignorància del cap de la metròpoli sobre la realitat de la perifèria i les actituds displicents de perdona vides.
Rajoy ha dit al Vallès: abandoneu tota esperança… Bon missatge del “Diálogo”!
“Totes les obres que podrien canviar una mica la nostra realitat s’hauran d’esperar més enllà del 2021, si es que arriben a complir les que han promès”.
