Abans de tancar l’última edició i una llarga etapa de 37 anys a Diari de Sabadell volia compartir amb els lectors algunes reflexions sobre el que ha estat aquest mitjà de comunicació al llarg d’aquests gairebé 41 anys. Ho faig aprofitant la solitud de la redacció quan, mica en mica, les persones que fan possible cadascuna de les edi-
cions han plegat. Aquesta vegada definitivament.
Diari de Sabadell va néixer en plena transició democràtica, desvinculat però hereu de l’anterior ‘Sabadell’ del Movimiento. Els que hem crescut amb el diari hem viscut la transformació tecnològica que ha sofert el periodisme. Hem passat d’una redacció molt petita en què compartíem una mateixa taula, atrinxerats darrere sorolloses màquines d’escriure, a una altra de molt gran que els darrers anys tristament s’ha anat buidant.
En aquells primers anys els periodistes omplíem fulls en blanc que més tard altres persones del taller s’encarregaven de donar la forma necessària per poder ser impresos en una rotativa. Poc a poc tot aquell romanticisme va anar canviant. El procés d’informatització marcava fortament una generació de periodistes joves que ens havíem d’adaptar als nous temps. Aquells canvis ens semblaven molt grans però desconeixíem, és clar, els que vindrien més tard. Poc a poc la tecnologia va anar agafant posicions al món del periodisme. Alguns companys els va costar molt adaptar-se. Sobretot a l’hora d’haver de dissenyar les pròpies pàgines. Però al final no hi va haver més remei. Calia aprofitar tot allò que ens dóna la tecnologia.
En un moment determinat va arribar internet. I allò sí que va acabar de capgirar tot el panorama comunicatiu. La transformació que des d’aleshores estem experimentant té un abast que m’atreveixo a dir no serem capaços de dominar mai. La forma de comunicar com la enteníem aleshores fa algunes dècades ja està obsoleta. Però crec que hi ha coses del fenomen comunicatiu no han canviat tant.
On tot això es pot veure més clarament és, precisament, en l’àmbit local. Com apassionat del periodisme de proximitat segueixo pensant que l’essència comunicativa que practicàvem aquella colla de joves que compartíem taula en una petita redacció és prou vigent. La diferència és que les eines han canviat totalment i cal, sobretot, ser més versàtils en aquest ofici i adaptar-se a tot allò que ens ofereix la tecnologia.
Diari de Sabadell ha estat un mitjà de comunicació que des de sempre va apostar per la renovació tecnològica. Durant els millors anys es va disposar de molts bons equips per poder oferir als lectors una molt bona qualitat d’impressió en la rotativa pròpia i després amb els serveis d’una planta impressora externa.
En arribar a la darrera etapa, quan feia més falta adaptar-se a aquests canvis, ens va enganxar en moments de baixada i no pas de pujada. L’aposta per aquesta renovació ja no es va produir amb la mateixa intensitat que aquells anys anteriors. Aquest fet i altres han contribuït a pagar un preu molt alt que ha passat per dràstiques mesures de contenció que al final han motivat a l’empresa editora optar pel tancament definitiu. S’acaba, doncs, una etapa del periodisme local. La continuïtat haurà de ser forçosament diferent però cal esperar que es mantingui aquest esperit de la comunicació de proximitat amb tot el que comporta de positiu i negatiu el fet de ser proper. Moltes gràcies i fins sempre n
* Director de Diari de Sabadell
