ALBERT SOLÉ BONAMUSA

Diner negre

Una guardiola plena / Unsplash

[Per Albert Solé, periodista i Director del D.S.]

Espanya és el país de la picaresca i el diner negre. Hi ha molts economistes que diuen que si no fos pel diner que no es declara, els pitjors anys de la crisi no s’haurien pogut superar sense revoltes al carrer. Quanta gent coneixeu que cobra en negre? N’hi ha molta més de la que imaginem. L’excusa habitual de qui ho fa per autojustificar-se és: “perquè s’ho fiquin els polítics corruptes a la butxaca, ja m’ho quedo jo”. I així anem fent.

Conec gent que treballa en els Serveis Socials de diferents Ajuntaments que es mosseguen els punys quan els va gent a demanar ajudes a l’habitatge, per exemple, i els les han de concedir perquè en blanc no cobren pràcticament res, però que porten un iPhone a la butxaca dreta i els sobresurt un feix de bitllets lligats amb una goma de pollastre de l’altra. I, en canvi, altra gent més honesta que en blanc cobra una mica més que aquests de l’iPhone, i no els concedeixen les ajudes que necessitarien perquè superen el límit establert per llei.

Aquestes mateixes persones m’expliquen que les administracions han començat acceptar declaracions jurades dels ingressos en negre –sí, sí, és així– de les persones que demanen ajudes públiques perquè el repartiment sigui més just. Ho entenc, però em pregunto: si una persona fa la picaresca de no declarar el que cobra per feinetes de l’economia submergida –en el millor dels casos–, ens en fiem perquè ens digui amb una declaració jurada quant cobra en negre? I vaig més enllà. Una administració ha de permetre que persones que estafen a Hisenda, és a dir, a tothom, puguin rebre ajudes públiques? Aquesta és una reflexió que no soc capaç de resoldre ja que entenc que és un tema que té moltes perspectives diferents.

Aquest tema m’ha vingut al cap quan he llegit a El País la notícia que la comunitat de Madrid –governada pel PP– està demanant declaracions jurades als pidolaires del carrer que demanen cobrar la renda mínima d’inserció (RMI) dels diners que perceben de les almoines per restar-los els dels 400 euros de l’ajuda. Entre poc i massa.  I un detall final per reflexionar-hi. Aquests amics de Serveis Socials em diuen que hi ha gent que, entre la RMI i la RendaGarantida de Ciutadania (RGC) –ingressos en negre a banda– arriben a cobrar més, sense treballar, que la secretària que els atén i els tramita les sol·licituds. Pensem-hi.

Comentaris
To Top